El castell de Verdú acull l’exposició Sifons de Catalunya, joies de vidre i gas, una mostra que convida a viatjar per la història d’aquest emblemàtic objecte, convertit en peça de col·leccionista. L’exposició reuneix prop de mig miler de sifons procedents de la col·lecció particular de Jaume Castells, veí de Mollerussa i natural de l’hostal de Pinós.

Castells va començar a col·leccionar sifons als anys 80 del segle passat, atret per la diversitat de marques i models. A casa seua en conserva ja prop d’un miler, dels quals al voltant de 600 procedeixen de fàbriques catalanes. Els aconsegueix a través d’internet, mercats de col·leccionisme i també amb intercanvis. Castells explica que “els col·lecciono per la marca, algunes cases tenen fins a cinc models diferents” i destaca que “a més de les botelles guardo màquines manuals que s’utilitzaven quan no existien manòmetres i tot el procés es feia de manera manual”.

L’exposició està organitzada per l’associació cultural Xercavins i pretén que els visitants puguin admirar sifons de diferents èpoques, formes i procedències, incloent exemplars de vidre blau i de vidre d’urani, un material reactiu molt cobejat entre els col·leccionistes. “Els sifons roses i blaus, per la seua part, també són especialment valuosos: després de la Guerra Civil, molts van ser trencats per reutilitzar el vidre en la fabricació de joies” segons Francesc Alavedra, president de Xercavins.

A aquesta riquesa cromàtica se suma la fascinant evolució dels taps, que compten amb la seua pròpia història: “Els primers eren de plom o aliatges platejats (anteriors al 1920), seguits d’alumini i, finalment, plàstic, obligatori a partir dels anys 70 per motius higiènics i de seguretat”, afirma Alavedra. Les caixes també reflecteixen aquest desenvolupament: primer s’utilitzaven baixes, després altes per optimitzar l’espai, passant de 6 a 8 botelles per ampliar capacitat i facilitar el transport i distribució.

L’exposició estarà oberta els diumenges d’11 a 13 h a la sala Arnau Company del castell de Verdú, amb una obertura especial el dissabte 18 d’abril durant la fira. Les visites concertades es poden reservar a través de l’oficina de turisme. El 3 de maig, coincidint amb la clausura, el Club de Vehicles Històrics de Lleida visitarà la mostra.

El sifó, aquest recipient de vidre gruixut que li permet servir aigua amb gas a pressió, és molt més que un complement de la taula. La seua història es remunta a la recerca, ja al segle XVI, de reproduir les aigües carbonatades naturals tan apreciades en l’antiguitat.

El 1783, Jean Jacob Schweppe va desenvolupar el primer sistema industrial per fabricar aigua amb gas, i pocs anys després l’invent es va estendre per Europa. Les primeres fàbriques de sifons a Espanya van sorgir a finals del segle XIX i principis del XX, consolidant-se especialment en la postguerra quan els sifons van viure el gran auge. Eren part habitual de bars, vermuteries i cases particulars. Cada fàbrica imprimia el seu segell inconfusible en el vidre, el tap o la malla, la qual cosa avui permet datar-los i associar-los a una zona concreta.

Malgrat ser un objecte gairebé de col·leccionista, l’encant del sifó tradicional continua viu. Castells assegura que “en bars de Barcelona o Tarragona es tornen a veure sifons autèntics i jo continuo utilitzant els de La Flor de Vimbodí”, perquè res substitueix aquesta barreja perfecta de vidre, gas i nostàlgia.