Bellpuig va tornar a retre homenatge a les víctimes del bombardeig del 4 de gener del 1939 i a les persones represaliades pel feixisme en el marc del Dia Local de la Memòria Històrica, una jornada que el municipi commemora des del 2019 i que el va convertir en pioner a Catalunya al dedicar un dia oficial a la recuperació de la memòria democràtica.

L’edició d’aquest 2026 va ser especialment emotiva, ja que es va portar a terme la instal·lació d’una pedra Stolpersteine en record de Pere Grañó Sala, veí de Bellpuig nascut el 1913 i deportat als camps de concentració de Mauthausen i Gusen, on va ser assassinat el gener del 1942 als 28 anys.

Grañó es va exiliar a França a finals de la Guerra Civil i, el juny del 1940, va ser arrestat i deportat primer a Mauthausen i posteriorment traslladat a Gusen, on va perdre la vida. La col·locació de la Stolpersteine ha estat possible després de la moció aprovada en un ple municipal del 2021.

Com marca la tradició, cada 4 de gener des del 2020, els actes van començar a les 8.30 hores, moment en què les campanes van repicar per recordar el bombardeig del 1939. Tot seguit, es va portar a terme una ofrena floral davant del monument dedicat a les víctimes dels bombardejos als jardins del carrer Valeri Serra. L’alcalde, Jordi Estiarte, va llegir els noms i les edats de les 24 persones que van perdre la vida aquell tràgic dia, majoritàriament dones, nens i ancians d’entre 8 mesos i 76 anys, que es refugiaven, a les seues cases o en precaris refugis improvisats.

La data del 4 de gener es recorda a Bellpuig perquè va ser precisament a aquella hora, a les 8.30 del matí del 1939, quan l’aviació feixista va bombardejar el nucli urbà.

Molt emocionat, Estiarte va qualificar la jornada d’ahir com “un dia de gran significat i emoció, amb el qual tanquem un primer capítol en la recuperació de la memòria històrica i col·lectiva de Bellpuig”. En nom de la família Grañó, una portaveu va agrair l’homenatge i va destacar la importància de “mantenir viva la memòria i no oblidar les víctimes del feixisme”.

L’acte va comptar amb la participació de Jordi Font, director del Memorial Democràtic, que va recordar el caràcter tràgic de la deportació als camps nazis: aproximadament 9.500 persones van ser enviades des d’Espanya, de les quals unes 2.300 eren catalanes, i prop del 60% van morir víctimes del treball forçat, les malalties o l’execució. Font va subratllar l’esforç de les polítiques públiques per reconèixer les víctimes com l’elaboració del cens dels deportats i mantenint viva la seua memòria a través d’iniciatives com les Stolpersteine, més de 117.500 arreu del món i prop de 700 instal·lades a Catalunya. També va recordar que el 5 de febrer es commemora el Dia Nacional de l’Exili i la Deportació.