Com va començar la seua carrera artística?

De petit vaig començar a formar-me a l’Escola Municipal de Música de Tàrrega. Primer ho vaig fer tocant la bateria, però aviat em vaig canviar al saxo. Hi vaig créixer i ara estic estudiant el grau superior de música al Conservatori del Liceu a Barcelona, on he acabat el primer any.

Amb tan sols 18 anys (ara en té 19) va publicar el seu primer àlbum.

Sí. Durant la pandèmia de la covid vaig començar a compondre a nivell individual, vaig provar també el món de la producció musical i em va agradar. Aleshores, el 2024, vaig utilitzar l’excusa del Treball de Recerca (TDR) de Batxillerat per treure un disc, una cosa que feia molt de temps que tenia entre cella i cella. És a dir, Praga, l’únic disc que he llançat fins ara, va ser el projecte que vaig entregar com a TDR.

Per què aquest nom?

Praga va ser la destinació d’un intercanvi que vaig fer amb 16 anys. Va ser una estada curta, de tres mesos, però va marcar un abans i un després en la meua vida. El disc no reflecteix la meua opinió sobre la ciutat ni les meues experiències allà, sinó que el missatge que volia transmetre era que recomano sortir de la bombolla i de la zona de confort, i que si vols fer alguna cosa, pots.

Com va ser el procés de creació?

Jo mateix vaig escriure i vaig compondre les cançons. Més tard, vam gravar-ne gran part en un estudi d’enregistrament; d’altres les vam fer amb els nostres propis mitjans, com podíem. Després vam passar al procés de producció, en què ens vam assegurar que el màster i la mescla estiguessin bé. Finalment, per poder ser en plataformes musicals com Spotify o Apple Music, vam anar a una empresa distribuïdora. Malgrat que sembli curt i fàcil, és un procés molt llarg i amb obstacles. El disc havia de sortir molt abans del que finalment ho va fer, però algunes fases es van retardar i fins l’any passat no vam poder publicar-lo. Paral·lelament, per poder tirar endavant la proposta necessitava diners, així que vaig decidir impulsar una campanya de finançament col·lectiu amb bona acollida: vaig oferir productes com bosses de tela, gorres, discos i bufandes per poder finançar el projecte. En aquest tipus d’iniciatives, l’artista ofereix aquests productes com a recompensa a la donació dels col·laboradors voluntaris.

Per què parla en plural?

Ho faig perquè aquest projecte no l’he fet jo sol; no hauria pogut. Hi va haver molts col·laboradors al disc: molts músics que van tocar i moltes veus per fer els cors. Eren tots coneguts del sector que em van donar un cop de mà, i crec que al final això és el més bonic del procés.

S’esperava una rebuda així?

Ni de lluny. Poder cantar i tocar en la passada edició del PaupaJove, en el marc del festival Paupaterres de Tàrrega, va ser molt emotiu; va ser com el tancament de tot i un motiu d’orgull. A més, la bona resposta de la gent va ser molt gratificant. El millor va ser que al públic li va arribar el missatge.

També forma part de La Follia.

Sí. Al principi només col·laborava puntualment amb ells tocant el baix o el saxo. A poc a poc vaig anar formant més part del grup a partir de la seua primera posada en escena al Paupaterres del 2024, on van debutar en un escenari.

Quins plans de futur té?

Ara mateix tinc projectes emparaulats, però, amb l’exigència dels estudis al Liceu, no sé fins on arribaré. Em proposo treure alguna cosa abans que s’acabi l’estiu i poder fer una gira estiuenca.