L'Arxiu Comarcal de l'Urgell continua impulsant la creativitat a través del programa Transdocumentar, que busca reinterpretar la documentació històrica mitjançant expressions artístiques contemporànies. La setmana passada es van presentar les instal·lacions dels quatre artistes participants en la vuitena edició d'aquest projecte de residències creatives, amb obres que han transformat arxius històrics en peces d'art innovadores.
El director de l'arxiu, Carles Quevedo, ha fet una valoració "molt positiva" dels projectes presentats, destacant que "aporten molt" i que, tot i ser "només una primera aproximació, tenen molt camp per recórrer". Les propostes d'aquesta edició inclouen una instal·lació sobre la flora local de Tàrrega creada per Gabriela Piwar sota el títol "Flora Files"; una recreació visual de la Guerra Civil per part de Jordi Jon anomenada "Reimaginant la guerra civil"; l'exploració de la pedagogia dels anys 30 amb Jordi Ferreiro i el seu "Una pedagogia latent"; i un estudi sobre la importància històrica de la llana a càrrec d'Arnau Moreno amb "Explorar la llana".
Dimecres passat tres dels quatre artistes van presentar els seus treballs finals després d'haver realitzat una residència artística d'un mes a l'Arxiu. Jordi Ferreiro ha centrat la seva recerca en el col·lectiu de mestres Batec, actiu entre 1930 i 1936, que ha ressorgit a la memòria col·lectiva arran de l'èxit de la pel·lícula "El mestre que va prometre el mar", estrenada recentment, sobre la figura d'Antoni Benaiges, un mestre de Mont-roig del Camp.
La pedagogia innovadora dels anys trenta
Ferreiro, que combina la seva faceta d'artista amb la d'educador, ha explicat que ha buscat documentació diversa (notes, dietaris, bitàcoles...) tant a l'Arxiu de l'Urgell com a l'espai CEIER de Verdú, on s'ubica l'arxiu de l'escola rural. A partir d'aquestes fonts, ha plasmat en imatges recursos pedagògics basats en les experiències recopilades. "He trobat molts coneixements que relacionen l'àmbit rural amb la naturalesa i el paisatge, que a les escoles rurals funciona com un tercer mestre i que es continua implementant molt", ha destacat l'artista.
Segons Ferreiro, el col·lectiu Batec visitava cada cap de setmana una escola rural diferent per compartir recursos, coneixements i materials, una pràctica que va contribuir significativament al desenvolupament de la metodologia Freinet, fonamentada en l'aprenentatge a través de l'experiència.
Reimaginant un testimoni de la Guerra Civil
Per la seva banda, Jordi Jon ha centrat el seu treball en l'anàlisi del dietari de Josep Flaquer Capdevila, un veí de Tàrrega que tenia 75 anys quan va esclatar la Guerra Civil. A partir d'aquesta documentació, l'artista explica que ha "reimaginat el dietari amb imatges i retalls de premsa" per donar-li una dimensió emocional que, segons ell, mancava al text original. "El protagonista era una persona amb molta por i molt freda, no mostrava els seus sentiments; de fet, maten els seus dos germans i no ho explica", ha detallat Jon, afegint que en el seu treball ha intentat "donar-li l'emoció que falta al dietari".
El cicle de la llana a Tàrrega
La proposta d'Arnau Moreno ha consistit en una ruta pels punts del centre històric de Tàrrega on hi va haver oficis vinculats a la llana. El projecte inclou imatges antigues d'arxius fotogràfics i fragments d'entrevistes realitzades per l'artista. "He estudiat la llana des de l'animal fins al teixit, i he trobat moltes referències, sobretot a l'edat mitjana", ha explicat Moreno, posant en valor la importància històrica d'aquesta matèria primera en l'economia i la cultura local.
