La conselleria d’Educació va anunciar ahir que els agents dels Mossos assignats als instituts no aniran armats ni tindran tracte amb alumnes. El seu interlocutor serà l’equip directiu i la funció, mediar i prevenir. Aquesta setmana n’ha començat un als instituts Vielha, Les, M. de Pedrolo i A. Costafreda de Tàrrega i els d’Agramunt i Bellpuig.

Els Mossos d’Esquadra destinats al pla pilot de la Generalitat per assignar un policia a instituts no entraran a les aules, aniran de paisà i sense arma. La prova s’aplica des de dilluns en 14 centres de Catalunya, quatre a l’Urgell (dos a Tàrrega i un a Agramunt i Bellpuig) i dos a la Val d’Aran (Vielha i Les).

La conselleria d’Educació va afirmar que aquest repartiment s’explica perquè el projecte s’ha organitzat entorn de les zones de governança educativa, que coincideixen a Lleida amb aquestes dos. Els Mossos no patrullaran ni intervindran en la rutina dels alumnes, van assegurar des del departament, sinó que la seua funció és de suport en termes de millorar la convivència i la mediació.

La consellera, Esther Niubó, va rebutjar en una compareixença que hi hagi cap problema de convivència o seguretat als centres i va dir que el pla respon a sol·licituds del territori i que fins i tot han rebut noves peticions.

Els resultats s’analitzaran a finals d’aquest curs i al desembre. Niubó va assegurar que la conselleria va parlar ahir amb els 14 centres (entre els quals també hi ha escoles de Primària i d’ensenyament postobligatori) i cap no vol fer-se enrere. El departament afirma que el pla s’ha treballat amb el món local i s’ha acordat amb les direccions dels centres.

La tasca dels Mossos, que quedaran alliberats d’altres tasques policials, serà de prevenció i mediació. A l’Urgell, es tracta d’una agent que fins ara treballava a l’oficina de relacions amb la comunitat i que impartia xarrades, informava de mesures d’autoprotecció diferents col·lectius i mantenia contacte permanent amb la ciutadania i els col·legis.

USTEC va mantenir ahir que “l’escola pública del país no es pot permetre ser estigmatitzada d’aquesta manera” i va reclamar la consellera que rectifiqui. L’associació Directors de les Terres de Lleida va opinar que “que hi hagi un mosso de forma permanent ens sembla malament perquè desacredita l’autoritat del professorat”.

Luri: “Un sector de la pedagogia encara no ha superat el maig del 68”

El prestigiós pedagog Gregorio Luri va defensar ahir en declaracions a SEGRE la iniciativa d’Educació. “No se l’ha tret de la màniga, és una pràctica consolidada en països com França, el Canadà o els EUA”, va assenyalar. Va afirmar que “el nivell d’indisciplina en alguns centres creix, i que es facin plans pilot em sembla bé”.

Considera que les crítiques evidencien “una visió molt esbiaixada de la policia, com si fos només un element repressiu i no educatiu, quan una policia democràtica té la funció de garantir la llibertat dels ciutadans”. Luri va destacar que “cal preservar el dret a estudiar de qui vol fer-ho”, i va opinar que “en la pedagogia catalana hi ha un sector que encara no ha superat el maig del 68, que li sembla incompatible tot el que soni a autoritat”.

“Per què és dolenta la disciplina? O és que si la vols te l’has de pagar en un centre privat?”, es va preguntar. Només va qüestionar si Educació ha debatut prèviament a fons aquesta mesura amb els centres implicats, i va dir que si no ha estat així, no ho ha fet bé. No obstant, va insistir que és només un pla pilot. “Tant de bo n’hi hagués més per saber què funciona i què no abans d’aplicar els canvis”.

Vielha avala la mesura i Bellpuig i Agramunt demanen aclariments

A l’Urgell, els alcaldes d’Agramunt i Bellpuig, tots dos d’ERC, han sol·licitat una reunió amb representants de la conselleria. Sense disposar de detalls del projecte, l’alcalde de Bellpuig, Jordi Estiarte, va afirmar que “a les aules mai no hauria de ser la solució la policia”. Va considerar que “hauria calgut una fase prèvia d’explicació amb els municipis i les comunitats educatives”.

La seua homòloga d’Agramunt, Sílvia Fernàndez, va valorar “molt negativament” la proposta, ja que “no ha estat consensuada” i va defensar que “els qui millor coneixen les necessitats educatives són els mateixos centres”. Mentrestant, a Tàrrega, el regidor d’Educació, Emili Gilabert (Junts), va afirmar que la mesura “s’ha improvisat”, que “no hi ha hagut diàleg” i “hi ha altres necessitats educatives més urgents”.

Amb tot, va dir que “si es planteja bé, pot ser positiu”. La portaveu de la CUP, Laia Recasens, va apuntar que “creiem que als instituts i escoles falten recursos en forma d’inserció, en cap cas un policia”. A la Val d’Aran, JuanAntonio Serrano (Vielha) i Andreu Cortés (Les) van avalar la mesura i van assenyalar que no suposarà cap obstacle en la rutina educativa.