Els horts urbans municipals de Tàrrega s'han consolidat com un espai d'interacció social i producció d'aliments saludables després de gairebé una dècada des de la seva posada en marxa. Iniciat el 2016 amb un enfocament dirigit principalment a col·lectius desfavorits, el projecte s'ha anat obrint progressivament a tots els veïns de la ciutat, generant un notable interès entre la població targarina.
La regidora d'Acció Social, Alba Castellana, ha destacat l'èxit d'aquesta iniciativa: "Aquest 2025 hem rebut mig centenar de peticions, fet que ens ha obligat a dissenyar parcel·les més petites (abans eren totes de 50 metres quadrats i ara n'hi ha algunes de 50 i d'altres de 25) per poder donar cabuda als 35 usuaris que han acabat inscrivint-se". Segons la regidora, el projecte "fomenta la socialització de la ciutadania i el consum d'aliments saludables", dos aspectes fonamentals per al benestar comunitari.
Els hortolans cultiven principalment tomàquet de diverses varietats, a més d'altres hortalisses estiuenques com ceba, albergínia, carbassó, pebrot, enciam i cogombre. Cal destacar que aquests espais funcionen majoritàriament durant els mesos càlids, romanent inactius a l'hivern.
Gestió basada en la confiança i el respecte
Alba de Lamo, responsable de la supervisió dels horts, s'encarrega tant dels aspectes tècnics com de la convivència entre els usuaris. Entre les seves funcions destaquen vetllar per la neteja dels espais comuns, el correcte funcionament del sistema de reg, el compliment dels principis d'agricultura ecològica i la resolució de possibles conflictes.
Un canvi significatiu en la gestió ha estat la substitució del conserge per un sistema de claus individuals, fet que ha aportat més flexibilitat horària. "Ara els usuaris tenen més llibertat i, per exemple, ara a l'estiu que fa tanta calor, poden venir a primera hora del matí o fins i tot cap al tard", explica De Lamo. Aquesta responsable afirma que "amb aquesta flexibilitat horària els horts estan més ben cuidats, i tot es basa en la confiança i el respecte".
Experiències personals enriquidores
Els usuaris dels horts urbans comparteixen valoracions molt positives sobre la seva experiència. Lluïsa Culleré, incorporada aquest any després de jubilar-se, destaca la connexió amb les seves arrels pageses: "Tenia moltes ganes de tornar a estar en contacte amb la terra". A més, l'hort ha esdevingut una activitat terapèutica compartida amb el seu marit, que va en cadira de rodes, permetent-li "sortir de casa i tenir contacte amb la naturalesa".
Culleré valora especialment el suport rebut: "No tenim l'hort més bonic de tots, però valorem l'experiència de forma molt positiva, especialment l'ajuda que rebem de la resta d'usuaris i de l'Alba". Segons la seva experiència, "una persona sola no pot fer un hort sense coneixements previs i aquí te'ls faciliten".
Per la seva banda, Josep Lluís Maza, un dels primers participants del programa, defineix la seva participació com "una experiència molt satisfactòria perquè hi ha bona harmonia amb la comunitat, t'ho passes bé i fas exercici". Després d'una pausa per motius personals, va decidir tornar fa tres anys atret per la proximitat i l'ambient agradable.
També hi ha històries com la d'Andriy Hryshkov, originari d'Ucraïna, qui va trobar en els horts urbans una manera de mantenir viu el vincle amb la tradició agrícola del seu país d'origen. Incorporat després de la pandèmia, Hryshkov subratlla tant les relacions socials com l'oportunitat de conrear els seus propis aliments en un entorn urbà.
