Societat
Abigail Ballester, directora executiva de FiraTàrrega: «FiraTàrrega transforma la societat a través de la cultura»
Va assumir el càrrec a començaments d’any en substitució de Natàlia Lloreta. Reivindica més finançament, amb un pressupost ideal de dos milions d’euros, i critica la gran burocràcia del sector públic
És la seua primera Fira com a directora executiva. Com ho viu?
Amb molta il·lusió, però també com un repte molt gran. Fa vint anys que estic vinculada a FiraTàrrega, però fins que no he entrat a l’equip no he vist la veritable magnitud del projecte. Hi ha moltes tasques que no es veuen. Estic molt contenta amb l’equip, que m’ha donat moltíssim suport.
Què l’ha sorprès més del treball?
FiraTàrrega té un equip molt petit però altament especialitzat. Això té una part bona i una de dolenta: si algú falla, es nota molt. Aquest és precisament un dels meus reptes. Fa 45 anys que el certamen funciona i ho fa molt bé, però hi ha aspectes que no estan recollits per escrit, per la qual cosa la implementació d’un possible programa de gestió integral contribuiria a guanyar en eficàcia i eficiència. D’altra banda, m’ha sorprès que la burocràcia en el sector públic sigui gairebé infinita.
La seua antecessora, Natàlia Lloreta, es queixava de la falta de finançament. Com ho veu?
Continuo reivindicant el finançament. Hem perdut poder adquisitiu si comparem els pressupostos actuals amb els de fa vint anys. Aquest any ja he començat a treballar amb els mecenes, la publicitat i els patrocinadors per incrementar l’aportació privada. Vull potenciar el sentiment de pertinença i reforçar la idea que la cultura és important en els moments que vivim, que pot contribuir a la transformació social i que les empreses tenen una responsabilitat social amb el territori.
Amb les institucions també hi estem treballant. Aquest any ja hi ha hagut un increment de l’aportació de l’ajuntament. Una de les qüestions que hem d’abordar és el pressupost ideal del certamen, que s’hauria de situar al voltant dels dos milions (ara és d’1,3). El que fem ho hem de fer molt bé, i això implica recursos.
L’any passat es va anunciar la desaparició del Suport a la Creació per centrar tots els esforços econòmics en la Fira.
En part, els recursos s’han reconvertit per reforçar econòmicament els quatre dies del certamen, però també es tractava d’una qüestió de missió i objectius. El programa Suport a la Creació es va crear en un moment en què a Catalunya no hi havia centres de creació i era necessari fomentar les arts de carrer. Avui dia, per sort, comptem amb centres públics ben dotats i especialitzats. Malgrat això, continuem col·laborant i implicant-nos en la fase d’exhibició i mercat.
FiraTàrrega és un mercat i volem que vinguin artistes a fer negoci, a més que festivals petits, mitjans i grans trobin espectacles que els interessin. Al final, FiraTàrrega transforma la societat. Volem que un espectacle vist aquí pugui emocionar o remoure algú a Corea, Torrelameu o Barcelona. La cultura canvia les persones, i saber que pots aconseguir-ho amb la teua feina és molt satisfactori.
Serà l’edició més internacional i amb més professionals?
Probablement. Esperem uns 1.200 professionals, dels quals més de 200 seran estrangers. Aquest any comptarem amb el focus In Situ, gràcies al qual vindran uns quaranta professionals que mai no hi havien acudit junts. L’apartat d’exhibició, amb set espectacles seleccionats per aquesta xarxa, ja és per si mateix molt atractiu, amb propostes molt interessants: és com si es tractés dels prototips dels cotxes nous, però al món de les arts de carrer. Hi ha moltíssim interès i ho estem notant.
De fet, fa setmanes que vam haver de tancar les reserves d’allotjament perquè estava tot ple. Pel que fa a l’àrea professional, hi haurà una trentena d’activitats i la Llotja, que funciona molt bé. Molta gent ve sense exhibir i acaba tancant contactes i contractes. De fet, FiraTàrrega és cita imprescindible i marcada al calendari del sector.
Sense oblidar l’accent local.
Exacte. Fa uns anys vam crear Lleida Escena en col·laboració amb l’IEI, per fomentar el circuit, l’exhibició, la creació i la col·laboració.
També serà l’edició amb més espectacles gratis.
Les arts de carrer, per antonomàsia, ja són gratuïtes, la qual cosa suposa un valor perquè tothom hi pugui accedir sense limitacions, independentment de la seua situació social o econòmica. Ara bé, la massificació d’alguns espectacles ens obliga a controlar els aforaments. En aquest sentit, estem treballant per trobar un equilibri, l’edició d’enguany ens servirà per veure’n la viabilitat.

