El jaciment ibèric del Pla de les Tenalles, situat a la vall de l'Ondara i propietat de l'Ajuntament de Tàrrega, ha estat objecte d'una nova campanya d'excavacions aquest juliol de 2025. Un grup de vint joves catalans han participat en un camp de treball arqueològic entre el 13 i el 27 de juliol, gestionat per Quàlia i amb la supervisió tècnica del Museu Tàrrega Urgell, continuant així la tasca iniciada en campanyes anteriors.

Segons ha explicat Joel Minguell, director de l'excavació, les tasques s'han centrat en una illa de cases descoberta durant la campanya de 2022. "Hem pogut delimitar i definir un mínim de quatre espais diferents que conformen l'illa i hem deixat els murs a la vista de manera que es poden veure bé les diferents habitacions amb els diferents nivells que ja formarien part de l'abandó d'aquest edifici", ha detallat Minguell. Un dels elements més destacats ha estat la troballa d'un mur arrodonit al costat de Ponent, una característica poc habitual en aquest tipus de construccions ibèriques.

Pel que fa a la funcionalitat d'aquests espais, encara no s'ha pogut determinar amb exactitud. "Encara no sabem la funció d'aquesta àrea del jaciment, malgrat que no semblen cases per les seves dimensions", ha explicat el director. La hipòtesi principal apunta a zones d'emmagatzematge, ja que s'han trobat nombroses restes d'àmfores als nivells excavats.

Història i conservació del jaciment

El Pla de les Tenalles, ubicat al poble de la Móra (Granyanella, Segarra), és un assentament ibèric de mida mitjana amb una cronologia que abraça des del segle IV aC fins aproximadament l'any 200 aC. El jaciment va ser descobert científicament per l'historiador verdunenc Ramon Boleda, qui va realitzar les primeres excavacions l'any 1952. Posteriorment, va passar a mans de l'Ajuntament de Tàrrega gràcies a les excavacions promogudes per Joan Tous Sanabra des de l'antic museu local.

Minguell ha reconegut que "el jaciment del Pla de les Tenalles no es conserva en la seva totalitat" ja que part del poblat es va perdre en convertir-se en camps de cultiu, una situació similar a la viscuda pel Molí d'Espígol a Tornabous. "La zona excavada és una part molt petita de la totalitat del jaciment perquè s'han fet intervencions puntuals en els extrems oest i est, i encara queda molt treball per fer", ha afegit.

Camps de treball i investigació arqueològica

Des de l'any 2014, s'han organitzat diversos camps de treball arqueològics de forma intermitent al Pla de les Tenalles, complementats amb intervencions puntuals del Museu Tàrrega Urgell. Aquestes excavacions han permès constatar que l'assentament tindria una superfície més extensa que la d'un poblat mitjà, amb una ubicació estratègica clau a la vall de l'Ondara.

Les investigacions han revelat que el poblat va ser abandonat en el context de la segona guerra púnica entre romans i cartaginesos, cap a l'any 200 aC. La presència de nivells d'incendi en algunes de les cases excavades suggereix una possible destrucció violenta durant aquest conflicte bèl·lic, afegint un valor històric significatiu a les troballes realitzades en aquest jaciment de les comarques lleidatanes.