Hi ha fils que no només cusen teles. Hi ha fils que uneixen generacions, que sostenen economies, que travessen silencis i teixeixen memòries. Aquests fils –els que les dones del tèxtil van manejar amb mans fermes i callades durant dècades– són els que Tàrrega ha recuperat per donar-los veu i posar-los rostre.

En el marc del Dia Internacional de les Dones (8M), la Sala Marsà acull l’exposició Producció íntima, una proposta artística i documental comissariada per LluïsaGabarra que ret homenatge a més de 200 dones de Tàrrega i de l’Urgell. Dones que, entre els anys quaranta i setanta del segle passat, van treballar al sector tèxtil en condicions precàries, sovint sense drets laborals ni reconeixement, però amb una enorme dignitat.

Aquest projecte naix en el marc del programa TeixintCures, impulsat per la regidoria de Feminismes de l’ajuntament de Tàrrega, que des del 2024 busca treure a la llum els treballs invisibles i essencials que les dones han exercit històricament en l’economia submergida. Si en la seua primera edició el focus es va centrar en els oficis domèstics i rurals, aquest any la mirada es gira cap al tèxtil, una activitat profundament arrelada i en la memòria de milers de llars.

El títol de l’exposició resumeix l’essència d’una realitat compartida per moltes dones. La casa es transformava cada dia en un espai híbrid: una llar on convivien la cura i el treball, la família i la producció. En una època marcada per la postguerra, l’escassetat i les limitacions imposades a les dones, cosir i brodar es van convertir en formes de supervivència econòmica.

Des de les seues petites taules de fusta, les targarines cosien per a botigues, fàbriques o clientes particulars. Adobaven la roba dels fills, planxaven per a veïnes, confeccionaven bruses o vestits per encàrrec. Tot això sense contractes, sense horaris ni cobertura social, però amb la precisió de les professionals que eren. La màquina de cosir es convertia així en una eina d’emancipació econòmica silenciosa, i cada puntada, en un acte de resistència femenina.

“Aquestes dones van formar part del que podríem anomenar una economia de la supervivència domèstica”, explicava la comissària Lluïsa Gabarra. “La seua feina, invisible per a les estadístiques oficials, va ser vital per al sosteniment de les famílies i per a la modernització silenciosa de la vida quotidiana”, afegia.

La mostra s’articula en sis peces que dialoguen amb el passat i el present. Una de les quals dona protagonisme al taller de fotobrodat celebrat la tardor de l’any 2025, en què un grup de dones va brodar fotografies d’altres dones vinculades al sector tèxtil.

Cada fil brodat sobre una imatge es va transformar en símbol d’una història recuperada, d’una genealogia que l’art rescata de l’oblit.

Una altra instal·lació recrea minuciosament un antic taller de confecció, amb estris, patrons, anuncis de premsa i objectes d’època. Un altar amb una màquina de cosir tancada en un espai estret actua com a metàfora visual de la invisibilitat.

En una de les parets, un gran patró brodat amb els noms de les treballadores domina el conjunt. Són els noms de més de 200 dones, molts de recuperats gràcies al testimoni oral de famílies i veïnes. Aquest mural, pensat com un teixit col·lectiu, continuarà ampliant-se durant l’exposició amb les noves aportacions que el públic vulgui sumar.

Finalment, l’exposició acull com una sala d’estar amb la projecció d’entrevistes a algunes d’aquestes dones tretes de l’anonimat.

La mostra es complementa amb la publicació de la revista Basta. A més a més, en el marc del 8M, el Museu Tàrrega Urgell va acollir la conferència Treballar cosint, viure cuidant, que anava a càrrec de la doctora Márcia Botelho de Oliveira, especialista en treball social i gènere. El mes de març culminarà amb els Reconeixements Atenea, que en la seua quarta edició retran homenatge a les dones del tèxtil.

Futur

Producció íntima no només honra el passat de les dones del tèxtil; també mira cap al futur, convidant noves generacions a reconèixer el valor del treball invisible i a reivindicar la igualtat real. Cosir va ser per a moltes dones una manera de viure... però també una manera de resistir.

I avui, Tàrrega embasta amb elles, puntada a puntada, la gran tela de la memòria. De fet, a cada puntada habita la història d’una dona, i en cada nom sobre el gran patró es llegeix també una història compartida.