Lo Pardal d’Agramunt s’ha convertit, com ja és habitual durant la segona quinzena d’agost, en un espai de creació amb motiu de la cinquena edició de la residència artística Lo Niu. En aquest programa, tres artistes desenvolupen els seus projectes a partir de l’obra de Guillem Viladot. El director de la Fundació Privada Guillem Viladot, Pau Minguet, destaca “l’èxit de la iniciativa, que va nàixer vinculada al centenari del naixement de Viladot, celebrat el 2022, juntament amb la Lliriada, i que s’ha consolidat” com un referent per a la creació contemporània. “Aquest any hem rebut al voltant de quaranta candidatures, totes de molta qualitat”, explica. Segons Minguet, “Lo Niu és una manera més de demostrar la vigència de l’obra de Viladot mitjançant artistes contemporanis”.

Els artistes seleccionats per a aquesta cinquena edició són l’artista visual Paula Vicente, de Barcelona; el dissenyador Àlex Viladrich, també de Barcelona i amb arrels a Tortosa, i el fotògraf Carles Hidalgo, de la Bisbal d’Empordà.

Paula Vicente parteix d’una sèrie de Viladot que l’artista va denominar “objectes de companyia”, un concepte que ella ha reformulat com “la companyia dels objectes”. El seu treball se centra a “mostrar com els objectes ens donen una lectura d’un territori i com, al treure’ls del seu context i ajuntar-los d’una altra forma, es generen altres dinàmiques i altres lectures, tant dels mateixos objectes com del territori”. L’artista treballa amb elements procedents de l’entorn natural i del món tecnològic, dos àmbits que busca posar en relació. “Són dos mons que al final formen part d’un mateix, de manera que el meu objectiu és crear aliances entre ells”, apunta. Entre els elements que incorpora al seu projecte hi ha flors, nous i diversos aparells tecnològics.

Carles Hidalgo pren com a referència l’obra Itineraris interiors. “M’interessa molt la teoria de Viladot sobre l’espai i el lloc: l’espai com una expressió oberta, més inerta i sense significat, i el lloc com allò que es produeix quan nosaltres anem afegint significats a l’espai”, explica. En aquest procés, afegeix, “fotografio coses, me les apropio i les reinterpreto”. La seua intenció és connectar diferents contingències –allò que, segons Viladot, pot ser o no ser– i portar-les a un mateix espai. Com a exemple, ha fotografiat una escala que ja no compleix la seua funció original i que ha tret de context per transformar-la en un altre significat i representació.

Finalment, Àlex Viladrich parteix d’un poema de Viladot titulat Capital i estableix “una sèrie d’analogies entre l’obra de Viladot i uns exercicis de cal·ligrafia superposada que es van barrejant”. Segons Viladrich, moltes obres de Viladot tenen “formes el·líptiques i orbitals que es van enredant” i que, d’alguna manera, li recorden els intestins i l’aparell digestiu. Per això, planteja el seu projecte a partir d’una pregunta: “Quina relació hi ha entre l’impuls artístic, o la necessitat i el desig de fer coses, i la sensació de malestar, incomoditat, angoixa o nervis?”.

Els treballs finals es podran veure en una exposició a Lo Pardal, que s’inaugurarà el 10 d’octubre coincidint amb la Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra d’Agramunt.