La tradició gegantera de Tàrrega ha viscut recentment un moment històric amb la recuperació d’una part oblidada del seu patrimoni cultural. El jove Robert Sambola Pastó, amb només 17 anys —i amb el projecte iniciat quan encara en tenia 16—, ha culminat la reinterpretació dels gegants de Cal Terés, dues figures desaparegudes al segle XIX que havien format part de les antigues processons i festes del barri del Carme. Aquest treball, titulat La recuperació dels gegants de Cal Terés, és el resultat d’un any intens de recerca històrica, documentació i artesania gegantera, i ha permès retornar a la ciutat dues peces emblemàtiques de la seua memòria festiva.

La presentació pública del projecte va tenir lloc divendres passat al local de l’Ateneu de Tàrrega, que es va omplir de gom a gom. El públic va quedar meravellat davant la passió, el rigor i la traça artística de Sambola, que ha aconseguit fer reviure dos personatges populars: el Llenguado i la Pagesa. Segons les cròniques, aquestes figures van ser creades entre 1810 i 1840 per Marià (o Mariano) Terés, notari, campaner i escultor aficionat, membre d’una influent família targarina originària de Pira.

La família Terés va deixar una empremta notable a la ciutat: a més de treballs d’imatgeria religiosa, Marià Terés va ser propietari de les cases senyorials que avui acullen la Casa de Cultura i el Consell Comarcal de l’Urgell. Les primeres referències als gegants de Cal Terés apareixen en la premsa local de principis del segle XX, en publicacions com La Signou (1915) o Acció Comarcal (1932). Aquestes fonts descriuen unes figures populars, burlesques i pròximes al poble: el Llenguado, un camperol que treia la llengua, i la Pagesa, representació directa de la dona pagesa.

Els dos gegants simbolitzaven l’essència rural del segle XIX i sortien en les celebracions del barri del Carme, sent els primers gegants vinculats a una festivitat de barri a Tàrrega. Cap al 1870, però, van desaparèixer quan els veïns van impulsar una nova parella, els gegants de la Mercè, en considerar que els antics “no feien prou patxoca”, arribant a qualificar-los de “desgraciats”. Amb aquest relleu es va tancar una etapa i el record dels gegants de Cal Terés es va anar esvaint.

Gairebé dos segles després, Robert Sambola va decidir rescatar-ne la memòria. “Sempre m’han fascinat els gegants i l’imaginari festiu de Tàrrega; des de petit he estat vinculat a la Colla Gegantera de Verdú i a Guixanet de Tàrrega, on actualment soc responsable de l’Home de la Barra”, explica. L’autor puntualitza que es tracta d’una reinterpretació històrica, ja que no es conserva cap fotografia original, només tres articles i una breu descripció física. El projecte combina el rigor documental, amb el suport d’Albert Fitó, i un notable talent artístic.

Durant un any, Sambola va compaginar els estudis amb la creació artesanal de les figures, aprofitant caps de setmana i vacances. Per aproximar-se al seu aspecte original, va comptar amb l’assessorament de Lluís Ardèvol, autor del Catàleg de Gegants Centenaris de Catalunya, i va estudiar referents de la imatgeria catalana del segle XIX de ciutats com Reus, Vilanova i la Geltrú o Balaguer. La seua aposta estètica va ser clara: uns “pagesos endiumenjats”.

Sense imatges originals, va elaborar esbossos propis basats en les descripcions de premsa i en els cànons de l’època, utilitzant materials tradicionals. El procés, dut a terme al taller dels seus avis a Verdú, va incloure modelatge en fang, motllos d’escaiola, estructura de fusta, cartró pedra, ulls de vidre foscos —amb la col·laboració del Quim i la Txell, del taller de vidre de Verdú—, perruques i un vestuari a mida confeccionat a Cal Sangrà d’Agramunt.

El resultat són dos gegants fidels al seu temps. El Llenguado vesteix tons foscos, amb armilla i faixa, i sosté un llibre amb els plans del Canal d’Urgell de 1853 i dues claus, símbols de les propietats històriques de la família Terés. Al dit llueix un anell amb l’escut de Tàrrega i, com marca la tradició, treu la llengua amb un gest entre humorístic i provocador. La Pagesa representa la pagesia targarina: porta faldilla, davantal i mocador al coll, així com un gran mocador amb l’escut del Carme brodat, en referència al sobrenom bogader del barri i a les decoracions de llençols als balcons. A l’altra mà, sosté un ram de flors, habitual en les gegantes de l’època.

Més enllà del seu valor artístic i documental, el projecte vol que els gegants de Cal Terés tornin a recórrer els carrers de Tàrrega durant les festes del barri del Carme, i fins i tot recuperar el seu ball tradicional, documentat pel Mestre Güell i interpretat amb flautí i tamborí. Sambola confessa que crear una parella de gegants era “un somni d’infantesa” que finalment ha pogut fer realitat. Amb la mirada posada en el futur, vol estudiar Restauració i Conservació per dedicar-se professionalment a la preservació del patrimoni, i especialment de la imatgeria festiva catalana.