L’Espai Guinovart d’Agramunt va inaugurar ahir l’exposició Dones, flors i violes, centrada en obres de Josep Guinovart en les quals apareixen dones. Maria Guinovart, presidenta de la Fundació Guinovart i filla de l’artista, va destacar que es tracta d’una exposició molt completa perquè ofereix obres de tota la seua àmplia trajectòria, “des d’abans dels anys 50 fins als 2000, que va pintar en diferents llocs com Agramunt, Holanda o París, i hi ha algunes peces que veuen per primera vegada la llum”.

Guinovart també va fer referència al cicle vital de l’exposició, el recorregut de la qual comença amb un quadre en què apareix una dona embarassada. És l’esposa de Josep Guinovart esperant Maria. Continua amb obres de nenes, dones treballant, entre les quals hi ha prostitutes i agricultores, i dones amb les seues filles amb referència a la maternitat fins a arribar a la vellesa. Segons Guinovart, el seu pare va representar el món femení amb “gran sensibilitat i respecte”.

La mostra, que està composta per més d’una vintena obres procedents de diferents col·leccions, explora com l’artista va integrar la feminitat en la seua obra, creant composicions que transcendeixen la simple representació per reflexionar sobre el paper de la dona en la societat quotidiana, algunes de les quals són plenament vigents en l’actualitat.

Així mateix, el títol de l’exposició, que es pot visitar fins al dia 8 de març (Dia Internacional de la Dona), ret homenatge al cançoner homònim de Maria Aurèlia Campmany per subratllar la representació i la visió que Guinovart tenia de les dones, de les quals destaca la diversitat i la força.

Més enllà de la temàtica central, a les obres seleccionades es poden veure ja alguns símbols que es convertiran en una constant en la resta de la seua trajectòria. És el cas del colom com a representació de llibertat i innocència; dels ulls romànics quan parla de figures realistes, o de la sega com a metàfora de la terra i del cicle vital.

L’artista crític que transforma la injustícia en art compromès

En el fullet explicatiu de la mostra es destaca una obra que representa una nena amb un tros de síndria a la mà. Segons Maria Guinovart, aquesta imatge resulta plenament actual, especialment al recordar la guerra de Gaza, una causa que hauria compromès profundament Guinovart per la seua trajectòria de denúncia social i compromís ètic.

Aquest quadre no sols reflecteix la sensibilitat i la força plàstica de l’artista, sinó que es converteix en un símbol universal de la infància vulnerable i de l’esperança davant la injustícia. L’exposició connecta el llegat crític de Guinovart amb els problemes d’avui, i mostra que la seua obra transcendeix el temps i continua interpel·lant la societat per no callar davant de les injustícies.