Antoni Serés Aguilar: «Joan Amades volia preservar les tradicions»

16/11/2026

Natural de Tàrrega, és un dels grans experts en l’obra del folklorista. Ha participat en la publicació de textos inèdits de l’autor, a més de revisar i actualitzar algunes de les seues edicions.

Com va arribar a convertir-se en expert de l’obra de Joan Amades?

Des dels anys 90 que treballo al departament de Cultura en temes d’arxivística i biblioteconomia. Durant els primers anys vaig treballar a l’Arxiu Central i el 2007 em van oferir fer-ho en la direcció general de Cultura Popular. La tradició popular sempre m’ha atret molt, també per les meues arrels targarines: de jove havia col·laborat amb la BAT, el Carnaval i vaig viure la Fira de Teatre al Carrer. Entre els materials que es conserven en aquest espai hi ha arxius de cultura popular, com el fons Joan Amades (1890-1959).

La seua cunyada, Consol Mallofré, va continuar divulgant-ne l’obra quan va morir fins que el 1990, coincidint amb el centenari del naixement del folklorista, va arribar a un acord amb el departament de Cultura per a la donació i compravenda de l’arxiu. Es tractava de la seua biblioteca, amb les obres que va publicar, els llibres de consulta que utilitzava, un fons d’imatgeria festiva format per uns 15.000 documents i tots els documents de treball relacionats amb la seua obra. Un equip d’experts ha ajudat a inventariar, catalogar i conservar aquesta documentació, així com a digitalitzar-la i divulgar-la. Paral·lelament, Consol Mallofré volia publicar textos inèdits de Joan Amades a través de l’Associació Cultural Joan Amades, i aquí és on jo he col·laborat donant forma i revisant aquests documents per ser publicats.

Podria anomenar algunes d’aquestes publicacions?

Fa un any vaig participar, juntament amb Paco Mir, en l’edició del llibre El gest a Catalunya, publicat per primera vegada a Catalunya (ell el va publicar el 1957 a l’Argentina), en el qual apareix un Joan Amades endiumenjat mostrant els codis corporals que descriu alfabèticament al document. També vaig participar el 2009 en l’edició revisada d’El pessebre, que ell va publicar el 1947, i en les reedicions dels llibres El rector de Vallfogona. Narracions populars i Montserrat. Tradicions i llegendes, entre d’altres. A més, vaig col·laborar en uns CD, un de recopilacions de contes llegits, i en el programa Fes ta Festa ja he fet 140 càpsules sobre el fons Amades.

Què destacaria de la trajectòria de Joan Amades?

Joan Amades era un folklorista: un d’aquells homes i dones que, en un moment determinat, van optar per salvar la informació popular. Els folkloristes anaven als pobles perquè els expliquessin les tradicions. Eren persones que percebien que el món estava canviant: un món rural s’estava transformant en un d’industrial, amb una nova manera de viure que feia perdre les tradicions transmeses de generació en generació. Els folkloristes van decidir prendre nota de tot perquè aquestes tradicions arribessin a les generacions del futur. Això és precisament el que va fer Amades, que va ser un dels folkloristes que més energia va dedicar a aquesta tasca i que es va implicar al 100%. La seua vida és molt interessant.

En quin sentit?

Joan Amades va nàixer al Raval de Barcelona. La seua mare, natural de l’Espluga de Francolí, era una dona amb molta memòria: recordava nombroses cançons i poemes, i rebia la visita de moltes persones que anaven a entrevistar-la. Això va despertar en ell una gran curiositat. Amades va deixar l’escola als nou anys i es va posar a treballar en una parada familiar de draps del mercat de Sant Antoni, que als catorze anys va convertir en una parada de llibres de segona mà. Les paraules drapaire i llibres són molt importants en la seua biografia, ja que ell es considerava un drapaire: “Recullo tot allò que he trobat amb voluntat, perquè després en vinguin d’altres a interioritzar-ho i a divulgar-ho.” Es deia que llegia tots els llibres que passaven per la seua parada. A l’acabar la jornada, anava a l’Ateneu Enciclopèdic Popular, on va descobrir el món de l’excursionisme i de l’esperantisme i va aprendre idiomes –francès i anglès–, matemàtiques i cultura popular. Hi va conèixer gent i, quan la parada va desaparèixer, gràcies a la seua formació autodidacta i a aquests contactes, va començar la seua producció literària col·laborant amb diverses institucions.

Amades va tenir vincles amb Tàrrega?

Sí. La impremta Camps, de Francesc Camps Calmet –de qui es conserva correspondència epistolar entre tots dos–, va editar cinc dels seus llibres. Entre aquests figura Balls populars, en què apareix el Ball de l’Eixida. A més, el març del 1936 va pronunciar una conferència sobre el teatre popular per a l’Orfeó Nova Tàrrega.

Laia Pedrós