Aquest any FiraTàrrega està de celebració. Què celebra?

Celebrem 46 edicions i quatre dies de teatre i de trobada amb 57 espectacles. En el fons, el que ocorre a Tàrrega durant aquests quatre dies no deixa de ser un miracle, una bombolla dins d’un món complicat. Fa 46 anys que organitzem aquest encontre al voltant del teatre, la germanor i l’esperit festiu amb què va nàixer la fira, el 1981. És una manera de recordar la necessitat de sortir al carrer i reivindicar-se; que els artistes tinguin llibertat d’expressió per abordar qualsevol temàtica des de la seua creativitat. També volem celebrar des de tots els àmbits, amb una mirada inclusiva i diversa. Això vol dir que tothom hi ha de tenir espai. Celebrem de forma festiva, però també reivindicativa.

La inauguració n’és un exemple?

Correcte. L’espectacle inaugural, Incontinuo, vol celebrar i retre homenatge al coratge de les persones que han de marxar del seu lloc d’origen. Kamchátka és una companyia que sempre ha abordat la migració. Desgraciadament, és una temàtica plenament vigent, especialment davant de les polítiques europees d’externalització i expulsió de migrants cap a tercers països. Fer una inauguració amb aquest tema és una aposta contundent de contingut. També és una aposta de risc per a la mateixa companyia, perquè és la primera vegada que aborda un gran format i ho fa de forma immersiva, però aquí hem vingut a jugar..

Aquest any, el 57% de les companyies —32 en total— actuaran per primera vegada a FiraTàrrega. Què suposa?

Un gran esforç i, alhora, un risc. El mercat sempre implica risc, en el sentit que cal incloure a la programació propostes que s’estrenen i que s’han vist poques vegades. Hi haurà companyies emergents i noves veus, però també formacions amb molta trajectòria que encara no havien passat per FiraTàrrega. El certamen realitza una tasca important de renovació del catàleg de propostes i companyies. Per exemple, Alea Teatre, de Cervera, amb una dilatada trajectòria, s’estrenarà a FiraTàrrega amb una peça amb voluntat internacional i un drac preciós que recorrerà els carrers de la ciutat, al costat de companyies com Urko Maschinen, també de Cervera, de recent creació.

Hi haurà 24 estrenes i vuit companyies de Lleida.

Sí, sol ser una xifra habitual. L’estrena és un dels elements que més motiven els programadors: venen a veure quines novetats ha preparat Tàrrega. De Lleida fa anys que tenim una bona collita.

Com definiria la programació d’aquest any?

En termes generals, és una programació alegre i divertida, en sintonia amb el leitmotiv de la celebració, però també amb coses a dir. Hi ha peces que et deixen el cos bé, però que alhora t’estan explicant coses dures. El públic podrà passar una bona estona i, en alguns espectacles, emportar-se deures per fer a casa. Volem que les peces generin una bona sobretaula, que obrin espais per dialogar i debatre i que permetin disfrutar del virtuosisme i de la capacitat de sorpresa.

També han incorporat el focus In Situ.

El focus In Situ és un dels elements més destacables de la programació d’aquest any. Hi participen set artistes que formen part d’aquesta xarxa europea, de la qual FiraTàrrega és sòcia, i que han coproduït unes peces que s’estrenaran per primera vegada. Amb aquest programa europeu s’ha volgut donar suport a artistes emergents que poden convertir-se en la nova generació d’artistes de carrer a Europa. Trobem formats molt diversos, alguns de més arriscats i experimentals. És una mena d’espai d’R+D. Aquest focus anirà acompanyat d’uns quaranta professionals internacionals. És una aposta clara per afirmar que FiraTàrrega és internacional i europea.

Quin paper hi tenen, les propostes familiars?

Aquest any tenim una selecció d’experiències per a públic familiar perquè, per primera vegada, en la convocatòria pública vam rebre diverses propostes experiencials de carrer dirigides a nens. Fins ara trobàvem moltes peces d’aquestes característiques per a adults, però no infantils. Creiem que és molt important que aquestes experiències comencin des de petits. Són propostes que van més enllà d’anar a veure un espectacle i asseure’s. Els nens podran participar-hi i viure experiències en primera persona. Estem molt contents que es faci un pas més enllà.