Maria Navarro deixarà la presidència de l’associació de Guixanet després de la Festa Major de Maig. Fem balanç dels seus quatre anys al capdavant de l’entitat. Com ha estat l’etapa com a presidenta?

Molt intensa. Quan vam sortir de la pandèmia, la gent estava molt desubicada i tornar a mobilitzar-la no va ser gens fàcil. Recordo que un dia vaig sortir amb bicicleta amb el capgròs de Rosalia i la reacció va ser increïble: la gent es va tornar boja d’alegria. La primera Nit del Tararot després de la covid també va ser un gran èxit d’assistència, encara que va costar molt reactivar la participació dels grups.

Com ho va gestionar?

Guixanet és una entitat molt gran i la pandèmia ho va fer encara més evident. Alguns grups acabats de crear, com la Verreta o els Targalets, en tenien moltes ganes, però d’altres s’havien anat apagant. Durant els dos primers anys ens vam centrar a reactivar-ho tot; ara, en canvi, vivim un moment de molta activitat, fins i tot amb cert estrès social.

Un dels punts forts d’aquests anys ha estat l’impuls dels joves amb noves iniciatives.

Sí, i això ve de lluny. Ja teníem grups infantils com els Targalets i havíem fet un treball important a les escoles, amb els diferents contes publicats o les sessions per ensenyar el ball de l’Eixida. Ara estem collint aquests fruits amb iniciatives com la colla impulsora del Groguet, el Bategar de Targa o les Arquets, que ja reuneixen més d’un centenar de participants en diferents grups segons l’edat.

Guixanet és una entitat relativament jove, fundada el 2003, però compta amb molts elements. Com s’explica?

Des de la creació de l’Àliga de Tàrrega, el 2007, pràcticament hem anat incorporant una figura de cultura popular cada any, de vegades fins i tot dos, totes aquestes creades per l’artista Agnès Pla de Guissona. Tenir tants elements implica mobilitzar molta gent, per això els organitzem en grups concrets. Per exemple, Lo Tossino i la Verreta estan molt vinculats a La Soll i el Cau, els Cavallets compten amb una colla d’amics molt consolidada, i els Nans han evolucionat d’una gestió individual a un grup d’unes setze persones.

Quin és el paper de Guixanet en la Festa Major de Maig?

Quan vaig arribar a Tàrrega el 1998, em va sorprendre que la festa major passés bastant desapercebuda. Molta gent se n’anava a la platja i quedava tot molt reduït. Des de Guixanet hem treballat per fer-la més gran i participativa, sempre en col·laboració amb altres entitats de la ciutat. A partir de la cercavila nocturna, hem impulsat l’Eixida, l’Eixideta per als més petits, hem recuperat la Processó i el Seguici de les Santes Espines, i hem creat el Corretossino i el Bategar, entre altres propostes. La nostra filosofia és sumar i convidar: som una entitat oberta.

Què fa tan especial la Nit del Tararot?

Crec que tot el que es fa a la Festa Major de Maig l’hem heretat de FiraTàrrega. Aquí la gent està acostumada a gaudir del teatre al carrer, i la Nit del Tararot és precisament això: un espectacle de gran format a la plaça que explica una història amb la participació d’elements de cultura popular.

Aquest any recuperen la cercavila nocturna.

Sí, es va crear fa vint anys per redescobrir un episodi històric de la ciutat. Segons la tradició, un burgès va organitzar una cercavila nocturna per festejar una noia, però un altre, que estava gelós perquè també la volia, va preparar pedres per llançar-les des d’una teulada al pas de la comitiva. Una d’aquestes va ferir un músic, que va morir cinc dies després. Hi va haver un judici popular i finalment l’acusat va ser absolt per falta de proves. És una història confusa que ara recordem 701 anys després, amb més d’una trentena de colles convidades, grups locals i una mirada molt femenina. La resta és sorpresa, per descobrir-ho hauran de venir dissabte vinent a partir de les 22.00 hores a la plaça Major de Tàrrega.

Per què deixa el càrrec?

Després d’aquests quatre anys tan intensos, necessito descansar. A més a més, hi ha molts joves implicats i el relleu està garantit. Hi haurà una transició acompanyada amb la nova presidenta, la Carla Setó, que compta amb experiència en l’àmbit de la cultura popular ja que ha estat a l’Esbart Albada i a BAT i ha treballat amb Efímer.

Quin consell li donaria?

Paciència. Guixanet és una associació molt gran i té també moltes sensibilitats diferents.