L’artista multidisciplinària Núria Companys Castro va presentar dissabte el seu llibre Reluet: El color de la resiliència, a Agramunt. L’autora va explicar que el volum “és una obra d’experimentació cuinada a foc lent, com feien les nostres àvies”, i va subratllar que naix d’un procés personal marcat per la pèrdua i la reconstrucció. “El moviment d’art resilient Reluet va nàixer el 2009, després d’un llarg camí per retrobar-me amb mi mateixa”, va afirmar.

El projecte connecta amb el llegat de Cal Teuler, la seua llar ancestral, desaparegut sota les aigües de l’embassament de Rialb. “El meu poble va quedar submergit, però vaig entendre que la matèria té memòria i que el dolor, com el fang, es pot transformar en una obra mestra de vida”, va assenyalar l’artista. 

Durant la presentació, els assistents van participar en el denominat Ritual del Riu, una proposta simbòlica que va incloure un diàleg conduït per la periodista Meritxell Bernaus i una intervenció musical de l’organista Joan Carbonell. L’acte també va incorporar una experiència personalitzada amb l’entrega d’una pedra de riu i un missatge segellat amb la denominada Ecografia Visual.

A través de Reluet, Companys, que té el seu estudi a Castellserà, convida el lector a un viatge interior: “El lector es converteix en un bussejador que busca les seues pròpies respostes, algú que descendeix cap al seu origen sense por, perquè descobreix que la por no és el seu enemic.” En aquest sentit, reivindica la necessitat de parar i reflexionar: “Vivim en un món robotitzat i d’immediatesa que no ens deixa pensar ni ser com som.” L’obra s’articula al voltant de la metàfora dels rius. “Vam nàixer rius i morirem sent rius; som rius singulars, no pantans”, va afirmar. “L’objectiu de Reluet és que cada persona trobi la seua autenticitat i el seu codi singular, i entengui que pot confluir amb d’altres sense perdre la seua essència.”

La presentació, que va omplir la botiga de Torrons Vicens a L’Era, es va tancar amb una xocolatada popular.

“Els objectes quotidians són vehicles de memòria”

L’artista va destacar el paper dels objectes quotidians com a vehicles de memòria: “A casa fem moltes neteges, però sempre hi ha un objecte que guarda una resposta i un origen; això és el que utilitzo a la meua obra, elements que la meua família es va emportar de Miralpeix, com portes, finestres o maons.”

Aquesta veu de l’última generació d’aquest poble submergit el 1999 per l’embassament de Rialb, construeix un llenguatge artístic propi a través de la pintura, l’escultura i la il·lustració. “La vida de vegades ens submergeix sense previ avís, però la clau no és resistir el corrent, sinó aprendre a fluir”, va concloure. Després de la mort del seu avi patern, alguns dels objectes rescatats de la casa de la seua infància la van ajudar a transformar l’adversitat en art.