Una vida molt fàcil, veritat o mentida? és el títol del llibre que acaba de publicar Xavier Maneja, usuari de l’Associació Alba de Tàrrega, fruit del projecte Connexions Artístiques, que proposa que persones amb discapacitat puguin explorar diferents llenguatges creatius, com l’escriptura, les arts plàstiques o l’audiovisual, acompanyades per professionals, amb l’objectiu de donar veu a relats que sovint queden invisibilitzats.

En el marc de Connexions Artístiques, Maneja, que acaba de debutar com a escriptor, va treballar durant deu sessions amb l’escriptor Eduard Ribera, que el va ajudar a ordenar les idees, estructurar els capítols i trobar un to literari propi sense perdre l’espontaneïtat del seu testimoni. El resultat és un relat en primera persona, que s’acaba de publicar i que es va presentar a finals de novembre, en el qual l’autor repassa episodis significatius de la seua trajectòria, des de la infància fins al diagnòstic d’un trastorn mental el 2011, un punt d’inflexió en la seua vida, i fins a l’actualitat. El llibre combina records i reflexions.

L’objectiu principal de l’obra és adreçar-se a aquells que comparteixen el dia a dia amb una discapacitat física o intel·lectual, així com a les seues famílies, per transmetre’ls un missatge de perseverança: “No abandonar el vaixell, encara que la travessia sigui dura”, destaca Maneja.

Un repte personal

Durant el procés creatiu, Ribera va posar l’èmfasi a oferir tècniques i metodologia per estructurar el text, separar el gra de la palla i polir aquells fragments que necessitaven més claredat, respectant sempre la veu original de l’autor. El mentor explica que, des del primer dia, l’autor tenia clar que volia escriure sobre la seua vida i convertir-ho en un repte personal, qualificant l’experiència d’“agradable i satisfactòria”.

Per la seua banda, Maneja reconeix que “al principi pensava que escriure seria tan senzill com asseure’m davant de l’ordinador i deixar fluir les paraules, però he descobert que les coses es poden fer o fer bé i que el treball rigorós millora el resultat final”. Admet que “hi va haver dies en què em vaig plantejar abandonar, convençut que no seria capaç de tirar endavant tot el relat”. Tanmateix, la paciència, la saviesa i la bona disposició d’Eduard Ribera el van animar a continuar i a reescriure tantes vegades com fos necessari.

Així mateix, des de fa anys, Maneja ha tingut el desig de plasmar per escrit una reflexió sobre els moments més significatius de la seua vida, i ara viu la publicació del llibre com la culminació d’un llarg procés d’acceptació, aprenentatge i creixement personal.

Al seu torn, Míriam Arnaz, responsable de Connexions Artístiques, destaca que “el volum recull experiències vitals amb una mirada profundament resilient i que posa de manifest com la creació pot convertir-se en una eina d’inclusió i empoderament per a les persones amb discapacitat”.

El testimoni personal de Maneja ajuda a combatre estigmes i a generar empatia, mentre fa visible la capacitat creadora i la veu pròpia de col·lectius sovint menyspreats.