La Fundació Privada Guillem Viladot Lo Pardal d'Agramunt s'ha transformat aquest agost en un centre d'experimentació artística amb la quarta edició de la residència Lo Niu. Els tres artistes seleccionats entre trenta-tres candidatures estan desenvolupant projectes inspirats en l'obra de Guillem Viladot des del 15 d'agost i fins al 31 d'agost de 2025. Segons ha destacat Pau Minguet, director de la Fundació, la convocatòria ha experimentat un increment significatiu en el nombre i qualitat de propostes presentades respecte a edicions anteriors.

Els artistes escollits per a aquesta residència són Laura Albajar de Sant Just Desvern amb el projecte Mirar de costat, Berta Esteve (coneguda artísticament com Unfunny Curator) de Barcelona amb Desprogramar el discurs. Exploracions performàtiques, i Enric Marzà, originari de Vila-real però establert a Barcelona, amb Cal·ligrames i altres fantasmes. Cadascun d'ells aborda l'obra viladotiana des de perspectives úniques que van des de la reinterpretació d'objectes quotidians fins a l'experimentació textual i performàtica.

Palla i arquitectura: la proposta de Laura Albajar

Laura Albajar ha centrat la seva investigació en la descontextualització dels objectes i el concepte d'objecte trobat. "De Guillem Viladot em va atreure la descontextualització dels objectes i el concepte d'objecte trobat: com, a partir d'objectes simples, al combinar-los amb d'altres, aquests adquireixen un nou significat", ha explicat l'artista. Després d'observar l'entorn d'Agramunt, Albajar s'ha decantat per treballar amb la palla, un element que li ha evocat records de la seva infantesa i que percep com una arquitectura efímera dins l'entorn orgànic. "Les bales de palla em van recordar a la meua infància, quan anava al poble i hi jugava amb els meus amics", comenta, destacant com aquestes estructures apareixen en el paisatge "com una espècie de muntanyes redones o quadrades".

La crítica al discurs artístic contemporani

Per la seva banda, Berta Esteve treballa a través d'un personatge fictici que defineix com "un curador passat de rosca" per explorar les problemàtiques del món de l'art actual. La seva investigació se centra en el discurs en l'art contemporani, que considera excessivament críptic i especialitzat. "Estic investigant el tema del discurs en l'art contemporani, que per a mi constitueix un gran problema", ha explicat Esteve, qui creu que aquests discursos sovint allunyen el públic de l'art. En el context de la residència, l'artista s'aproxima a l'obra de Viladot "des de l'experimentació textual", investigant especialment com l'autor parlava sobre la seva pròpia obra i sobre l'art en general.

Cal·ligrames i experimentació visual

El tercer resident, Enric Marzà, porta la seva habitual recerca sobre pràctiques d'escriptura restrictiva al format del cal·ligrama. El seu projecte estableix un diàleg entre l'obra Els infants de Riella de Viladot i les seves pròpies exploracions creatives. "Aplico una sèrie de lleis o normes al format del cal·ligrama, portant a terme un treball de comparació literària", ha explicat l'artista. A partir d'aquestes restriccions, Marzà genera un dispositiu gràfic, performàtic i literari que combina l'experimentació visual i textual, posant en relació el seu procés creatiu amb el llegat de Viladot.