Un adolescent d’Agramunt ha fet els seus primers passos en el món del cine amb el curtmetratge Esquerra o dreta, un projecte que naix d’una inquietud personal que ha anat creixent els últims anys. Darrere de la càmera hi ha Marc Gutiérrez, que s’acaba de graduar de quart d’ESO a l’institut Ribera del Sió d’Agramunt, i que ha convertit una experiència escolar en l’inici d’una possible futura vocació.

El seu primer contacte amb l’audiovisual va arribar fa dos cursos, quan estava fent tercer. En l’assignatura de Projectes els van proposar crear un curtmetratge des de zero. Aquell encàrrec, que al principi formava part del treball acadèmic, va acabar despertant en el jove una cosa inesperada.

El projecte no només el va motivar, sinó que va anar més enllà: el van presentar a un concurs a Lleida i van resultar guanyadors. Aquella primera experiència, marcada per la sorpresa i la satisfacció, va ser clau perquè Marc Gutiérrez comencés a plantejar-se l’audiovisual com a alguna cosa més que una activitat puntual.

Amb aquesta llavor, aquest últim curs va decidir fer un pas endavant. Ja no es tractava d’un encàrrec, sinó d’una iniciativa pròpia. Coincidint amb el final de l’ESO, un moment carregat d’incertesa i decisions, va trobar la idea que volia explicar: “Com els camins que elegim poden condicionar el nostre futur, és a dir, el que ara escollim, ens marcarà per sempre”, comenta.

A partir d’allà, el projecte va prendre forma de manera molt natural. Marc Gutiérrez va compartir la idea amb amics propers, que no van dubtar a sumar-s’hi. Entre ells, Erik Luengo, que va assumir el paper protagonista del curtmetratge i va col·laborar activament en la construcció del guió.

El procés, tanmateix, no va ser immediat ni fàcil. “La intenció inicial era gravar durant les vacances de Nadal, però la realitat del dia a dia va fer que el rodatge s’anés allargant fins al mes de març passat”, explica. Esquerra o dreta és el resultat d’aquest recorregut: un curtmetratge que parla sobre la presa de decisions.

La història connecta directament amb el moment vital dels seus protagonistes, joves que, com ells, s’enfronten a preguntes sobre què fer després de l’educació obligatòria. “Aquesta etapa final d’ESO em va inspirar, ja que havíem de decidir si continuar estudiant o incorporar-nos al món laboral, i, en cas de continuar formant-nos, quin camí triar: batxillerat, un cicle formatiu...”, explica.

Va presentar el curtmetratge a la 18a edició del Festival Internacional de Cinema en Català (FIC-CAT), dins de la categoria de centres educatius, i va ser seleccionat. La notícia li va arribar mentre estava de viatge de fi de curs amb els seus companys, un moment que recorda amb especial emoció. El que havia començat com una iniciativa entre amics superava de sobte les seues pròpies expectatives.

L’experiència va culminar fa uns dies amb la projecció al Casal Agramuntí del seu poble, on el públic va respondre amb una gran assistència i una acollida molt positiva, destaca. Famílies, amics i veïns van poder veure el resultat de mesos de treball. Al llarg de tot el procés, el suport de l’entorn educatiu ha estat fonamental. Especialment el de la professora Alba Granell, que l’ha acompanyat i animat des de l’inici.

Ara, Marc Gutiérrez mira cap al futur amb una idea més clara. Aquella inquietud que va nàixer en una aula s’ha transformat en una motivació real per dedicar-se al sector audiovisual, amb el cine com a horitzó possible i estudia la possibilitat de presentar el curtmetratge al Galacticat de Tàrrega.

Quan un projecte d’aula desperta una vocació

Aquest cas posa sobre la taula el paper que poden jugar els projectes educatius en la construcció del futur dels joves. El que va començar com un treball d’aula va acabar convertint-se en el descobriment d’una vocació. En aquest context, el paper del professorat és clau.

No només com a transmissor de continguts, sinó com a acompanyant i facilitador d’oportunitats que poden marcar un punt d’inflexió en la trajectòria personal de l’alumnat. Històries com aquesta evidencien que apostar per metodologies més creatives i transversals a les aules enriqueix el procés educatiu i pot obrir portes a futures vocacions.