Tornabous ha tret del bagul dels records un projecte col·lectiu nascut amb un objectiu concret: reunir diners per aixecar un monument al president Lluís Companys. Aquella iniciativa va acabar sent molt més: la construcció col·lectiva del camp de futbol del poble, un episodi ocorregut fa gairebé mig segle i que Nilak, l’espai escènic itinerant que ha estat 10 dies a Tornabous, va recuperar la setmana passada a través del documental Un temps irrepetible.

La peça va ser realitzada el 1978 per Simó Flotats, propietari de l’icònic Cinema Flotats, una sala amb més de 80 anys d’història. Flotats es va encarregar de la filmació i el muntatge, mentre que Emili Curià, molt implicat en les iniciatives del municipi i ja traspassat, va posar la veu al relat.

Per commemorar aquell episodi, dimecres passat es va projectar el documental al Cinema Flotats i va tenir lloc un col·loqui davant d’unes 70 persones. El regidor de Cultura, Ramon Oromí, que va fer de moderador, ho va descriure com “un acte de memòria, agraïment i record”. Per als veïns, reviure aquell episodi gairebé mig segle després va suposar una autèntica sorpresa. El documental es va gravar entre els dies 10 i 16 d’agost del 1978 narrant tot el procés: des de les obres del camp fins als preparatius del partit entre el Barça i el Lleida, el partit i el rescat de la premsa de l’època.

La història comença amb imatges del terreny. Tots els veïns van respondre a la invitació a treballar: “La il·lusió va acabar superant la fatiga”, narrava Curià. A més del camp sense que hi faltés cap detall (tribuna, barana, taquilles...), es va condicionar un aparcament. Tot això, utilitzant màquines de tot tipus i amb la participació de persones de molt diversos oficis. Amb pics, pales, aixades i màquines, els treballs anaven avançant.

On la maquinària no podia arribar, va caldre fer-ho a mà i a base de força. El diumenge 13, l’entusiasme es va estendre a veïns d’altres pobles, entre els quals hi havia Josep Maria Fusté, de Linyola i llegenda del Barça, que va afirmar que l’equip es trobaria bé a les noves instal·lacions.

El dimarts 15 d’agost va ser el gran dia del partit, que va reunir unes 5.000 persones. “Companys va ser el símbol i el catalitzador que va sostenir tot el projecte”, explicava el narrador, mentre que els joves es van implicar en cada detall: aparcament, taquilla, barra i altres serveis. El dimecres 16 es va tancar aquest capítol de la història de Tornabous amb el resultat del partit: 0-3 a favor del Barça. La premsa de l’època va recollir: “El partit promonument en un ambient de festa” o “Martínez com a doble golejador”. Entre els jugadors hi havia Carles Rexach.

Per la seua banda, en la taula redona van participar Simó Flotats, Antoni Balasch, Joan Salvador Minguet, Ramon Noró i Miquel Cuñé. Els assistents van destacar que va ser “un temps irrepetible”. En el context actual, van explicar, probablement tot el poble no s’abocaria a una iniciativa similar. Llavors, tot just acabada la dictadura, hi havia moltes ganes de fer coses. D’altra banda, també van recordar que Josep Lluís Núñez, llavors president del Barça, mai els va rebre, malgrat que van anar a visitar-lo.