Canviar la consulta del CAP per una base de l’Antàrtida. És l’experiència que va poder viure Toni Garcia, metge de família a Agramunt, que l’any passat va estar dos mesos en una base científica als antípodes. “Busquen un perfil aventurer”, assenyala SEGRE a l’explicar com va ser la selecció. Però no només això. 

És necessari tenir preparació i saber treballar en entorns hostils. Són moltes les persones que estan interessades en aquest lloc de treball. Garcia va ser durant dos mesos el metge responsable de l’atenció sanitària de la base espanyola Juan Carlos I a l’illa de Livingston, amb capacitat de fins a 53 persones.

En total, eren quinze els membres que integraven l’equip, entre els quals s’incloïen el cap de la base, dos cuineres, tres mecànics, tres electricistes, un informàtic, dos patrons de barca, dos meteoròlegs, servei de neteja i ell com a metge.

“El treball dels meteoròlegs és importantíssim perquè les activitats s’adapten en funció del temps, que allà és extrem”, destaca. La resta són científics “que van i venen” de diferents indrets del món per portar a terme els seus estudis.

Confessa que afortunadament no hi va haver cap atenció greu. “El més freqüent van ser lesions a la pell pel fred o l’exposició solar o dolors musculars”, assenyala. En aquest sentit, explica que el seu centre de treball a la base era com un “minihospital”, ja que es troben aïllats, encara que també estaven en contacte amb la base búlgara, on hi ha un altre metge, per si calia l’ajuda.

Durant la seua estada a l’Antàrtida, també va compartir la seua experiència amb centres educatius d’Agramunt i Tàrrega. “Ha estat un repte personal i una experiència extraordinària. També per ser més conscient dels efectes del canvi climàtic i la necessitat de fer més sensibilització”, destaca.

“Quan veus imatges de fa cinquanta anys, t’adones que els glacials eren molt més importants”, apunta. Així mateix, assenyala que el seu pas per la base científica li ha permès augmentar la seua xarxa de contactes i que encara manté relació amb persones que va conèixer durant el seu pas per l’Antàrtida. Una experiència que també li va permetre veure un paisatge espectacular i fauna de la zona com pingüins, lleons marins, foques, balenes o orques, entre molts d’altres. El metge lleidatà també donava formació sanitària a les persones de la base perquè estiguessin preparades.

Josefina Castellví, que va morir el mes de febrer passat, va ser l’oceanògrafa que va liderar-ne la creació i direcció, la primera dona al món a dirigir una base científica a l’Antàrtida. La segona és la base Gabriel de Castilla, gestionada per l’Exèrcit de Terra, situada a l’illa Decepció.

Formació sanitària, ciència i fauna salvatge de primera mà

“Com que a la base no teníem televisió, després de sopar, els científics feien conferències per explicar els seus estudis”, explica Garcia. En aquest sentit, afegeix que les investigacions mostraven l’acceleració dels efectes del canvi climàtic, una cosa que la població general no percep amb tanta claredat com els qui ho viuen in situ. Garcia aprofita per promoure la sensibilització de la cura del medi ambient. 

“És espectacular la quantitat de plàstic i d’escombraries que arriben fins allà, amb els corrents del mar, fins i tot sabatilles o botelles”, afirma, una cosa que és més visible a la zona on es troba la base búlgara. Després de destacar la sort d’haver pogut comptar amb aquesta experiència, assegura que “estaria bé deixar que d’altres també puguin gaudir-ho, cal ser generosos”.

Dos enclavaments espanyols per a investigació científica

Espanya compta amb dos bases a l’Antàrtida. La primera que es va obrir va ser la de Juan Carlos I, el 1988, a l’illa de Livingston i està gestionada a través de la Unitat de Tecnologia Marina del Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC).