El músic i dissenyador gràfic de Verdú Flavià Boleda va sorprendre l’any passat al festival Sónar de Barcelona amb una performace sardanística que unia electrònica, jazz, fotografia, ball i gastronomia. Era el Bolo 01. Encreuaments sardanístics, un exercici artístic d’aquest trombonista de la Bellpuig Cobla amb un objectiu clar: “Fer que la sardana sigui el màxim d’atractiva per a tots els públics.” Un any després, Boleda torna a sorprendre amb l’evolució d’aquell projecte, portant la sardana al terreny ni més ni menys que del gènere punk rock. I estrenarà aquest Bolo 02 aquest divendres vinent i dissabte amb tota l’esplendor, dins de la programació oficial de les Festes de la Mercè de Barcelona, ambdós dies a les 21.15 hores al Parc de l’Estació del Nord de la capital catalana.

Bolo 01 va ser un projecte que Boleda va començar gravant en vídeo un dinar al pati de la seua casa a Verdú, acció que es va transformar en vinil i publicació fotogràfica. Ara, aquesta idea fa el salt al directe i a un gran escenari. “La diferència principal és que estem parlant d’un directe”, explica Boleda. “Però la idea de partida es manté: convertir el menjar (en aquest cas sopar) en un espai de trobada, de joc i d’experimentació, en el qual els músics puguin equivocar-se i atrevir-se a fer música sense la rigidesa d’un concert convencional”, destaca.

Un repte personal

Boleda reconeix que el canvi de format li suposa un repte personal: “Fins ara el meu treball ha estat de disseny. Mai m’hauria imaginat creant una peça artisticomusical i teatral dins de les Festes de la Mercè. És la primera vegada que dirigeixo personalment un treball meu de tal dimensió i desmarcat del disseny gràfic.”

Si a Bolo 01 la sardana es trobava amb el jazz i l’electrònica, en aquesta segona entrega el xoc és més explícit. Boleda incorpora una nova capa sonora: el punk, de la mà del grup barceloní Ruïnosa i les Strippers de Rahola.

“Fins ara ho hem intentat amb l’electrònica i el jazz, i tot ha encaixat bastant bé. Ara busco precisament el contrari: alterar la sardana i trobar un so que no encaixi de manera immediata”, afirma.