L’escriptor de Belianes Àngel Fabregat (1965) ha publicat recentment el poemari Navegar l’interval (Viena Editorial), obra amb què va obtenir el XXXI Premi de Poesia Joan Llacuna Ciutat d’Igualada 2025.

El volum reflexiona sobre “l’interval que és la vida entre dos foscors, el naixement i la mort”, abordant les diferents vicissituds vitals des d’una mirada íntima i universal. L’obra ja ha començat a circular en llibreries destacades com La Central de Barcelona, on s’ha situat en un espai visible.

Membre de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, Fabregat compta amb una àmplia trajectòria literària. A la pàgina d’autor de l’entitat se li comptabilitzen 81 premis, encara que el mateix escriptor estima que la xifra real es podria acostar als 150, ja que no sempre s’inclouen accèssits o segons i tercers premis.

Només el mes d’abril passat va obtenir set reconeixements, entre els quals destaquen el Premi Vila d’Agramunt de Poesia 2026 per Batec, el 23 Premi de Poesia Vila de Gràcia per No diguis res, el XVII Premi Elsa Garcia de Narrativa Breu del Papiol per El silenci dels morts, el 35 Premi de Prosa de Sant Jordi de Palau-solitài Plegamans per Sis graus de separació i el VII Premi de Microrelats Vila d’Ascó 2026 per Castells de sorra, que recollirà el proper dissabte 16 de maig.

L’autor explica que no hi ha secret en el seu procés creatiu: “Escriure el sentiment que tens, rellegir-lo i reescriure’l fins a convertir-lo en un bon producte literari”. Fabregat dedica entre dos i tres hores diàries a l’escriptura, centrat especialment en formats breus com la poesia, el relat curt o el microrelat.

Per a l’escriptor, la literatura té també un valor de memòria i de llegat: “Escriure deixa empremta, una empremta del teu pas per aquest interval que és la vida”. En aquesta línia, algunes de les seues reflexions literàries se centren en les persones i les misèries. L’estiu passat va visitar Sarajevo i va recórrer, acompanyat per un guia local, espais marcats pel setge del 1993, com la coneguda “avinguda dels franctiradors”.

A partir d’aquesta vivència, l’autor treballa en un relat centrat en les misèries humanes, inspirat en testimonis sobre persones adinerades que arribaven a pagar per participar, des de les muntanyes, en trets contra civils.