El Parlament va aprovar ahir per unanimitat la llei per erradicar l’amiant amb l’abstenció de Vox i PPC en alguns dels punts. La norma preveu eliminar el fibrociment d’edificis i instal·lacions, incorpora el reconeixement de les víctimes, estableix una regulació comuna i crea un cens català de registre d’aquest material.

També fixa un règim sancionador amb multes de fins a 100.000 euros per a propietaris que incompleixin les ordres de retirada. Es tracta d’una llei que va iniciar l’anterior govern de Pere Aragonès, però que va decaure per l’avançament de les eleccions.

La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, va destacar que és una llei “pionera” a Europa que inicia “l’etapa definitiva” per eliminar aquest material. “És una eina que ens proporciona els mitjans necessaris per continuar avançant i fer el que estigui al nostre abast perquè aquest material contaminant passi a la història del nostre país”, va afegir Paneque.

La consellera va fer valer que el govern d’ERC va posar els “fonaments” d’aquesta norma de país. La consellera va apuntar que, malgrat que el 2022 es va prohibir la comercialització de l’amiant, encara és present a Catalunya. Va afegir que erradicar-lo és un “repte molt important”.

Amb els actuals pressupostos, s’ha pogut obrir una convocatòria de 10,5 milions d’euros en subvencions per accelerar la retirada, però Paneque va assegurar que esperen l’aprovació dels nous comptes per poder assolir els 20 milions anuals.

Catalunya té gairebé 122.000 teulades d’uralita, que ocupen una àrea de 38,8 quilòmetres quadrats. A Lleida, la capital compta amb 1.541 cobertes amb fibrociment, que suposen una mitjana de 63 kg per habitant. A Barcelona només n’hi ha mig miler més, amb una mitjana de 10 kg per persona.

Altres municipis lleidatans amb una presència destacada d’amiant són Artesa de Segre (1.091 cobertes), Isona i Conca Dellà (776), Alcarràs (740), Tremp (682) o Agramunt (574), segons dades del Govern.