Un estudi de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), impulsat pel departament de Cultura, ha traçat per primera vegada la història genètica d’una comunitat jueva a Catalunya. L’estudi ha analitzat les restes de 16 individus de la necròpolis jueva de les Roquetes, a Tàrrega, un espai funerari relacionat amb l’atac violent (pogrom) que va patir la comunitat jueva l’any 1348.

El material trobat a les fosses mostrava evidències clares de morts violentes i un enterrament simultani massiu, la qual cosa concorda amb les fonts històriques que descriuen la mort de prop de 300 membres de la comunitat hebrea que hi havia a la ciutat.

La investigació l’ha portat a terme un equip de la Unitat d’Antropologia Biològica de la UAB liderat per Cristina Santos. L’estudi s’ha publicat en una edició especial de la revista Genes dedicada a noves tendències en genètica de poblacions i antropologia molecular.

Els resultats ofereixen una imatge precisa sobre l’origen i la composició genètica de la població analitzada. Així, indiquen que els individus de les Roquetes presenten majoritàriament una ascendència vinculada a poblacions de la Mediterrània oriental, especialment a individus de Canaan de l’edat del bronze, origen històric de les comunitats jueves.

La resta s’explica per aportacions genètiques compatibles amb poblacions d’origen ibèric medieval, resultat d’interaccions pròpies de la llarga trajectòria de convivència a la Corona d’Aragó.

L’estudi també revela una notable diversitat d’ADN mitocondrial, que s’hereta tan sols per via materna, amb una desena de llinatges documentats històricament en poblacions jueves, i tres branques paternes habituals en poblacions hebrees de la diàspora i amb arrels al Pròxim Orient.

“Aquesta diversitat indica que, malgrat la seua integració en la societat catalana medieval, la comunitat mantenia una identitat biològica pròpia i una forta continuïtat amb els fluxos genètics de la diàspora jueva”, assenyala Santos, professora de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d’Ecologia de la UAB. De fet, l’absència de vincles familiars directes confirma el caràcter catastròfic de les fosses.

El febrer del 2024, tècnics de Patrimoni de la Generalitat es van emportar a Barcelona desenes de caixes amb les restes de 85 esquelets jueus procedents de les excavacions de la necròpolis i que van ser enterrats al recinte hebreu del cementiri de Collserola. El 2007, la Generalitat ja havia cedit a la comunitat hebrea catalana les restes de 158 esquelets d’aquest jaciment.

Primeres excavacions el 2007 i trasllat a Collserola

L’estudi s’ha portat a terme íntegrament al laboratori de l’ADN antic i modern de la UAB. Des de Cultura assenyalen que aquest estudi antropològic es complementa amb la tasca d’estudi històric i de conservació i difusió del patrimoni jueu que es du a terme des del Museu Comarcal de l’Urgell.

La primera excavació a les Roquetes es va fer el 2007 i es van localitzar 182 enterraments individuals i restes de 69 cossos en sis fosses comunes. El 2023, es van localitzar altres restes òssies durant les obres per a la construcció d’uns pisos.