El projecte va començar l’any 1983 i la proposta inicial anava molt més enllà de construir una escola. Segons va explicar l’actual director, Xavier Brufau, “la idea original contemplava una ciutat de les arts sota el nom de l’escola integral de les arts, amb espais destinats a l’escola de música, les arts plàstiques i el teatre, entre altres disciplines”. Finalment, només es va materialitzar una part de la proposta, de manera que l’edifici que avui ocupa el centre és una peça d’un projecte que mai no es va arribar a completar.

Brufau va reivindicar la “singularitat” de la proposta arquitectònica durant una jornada, que va permetre recuperar els primers plànols i les idees inicials de l’edifici. Una exposició amb aquesta documentació es va inaugurar a l’Antic Museu de Verdú, on es podrà visitar durant un parell de setmanes.

L’obra d’Anna Bofill destaca per una configuració arquitectònica que combina la geometria, l’organització funcional dels espais i l’adaptació al terreny. L’edifici presenta una planta quadrada, amb els costats orientats cap als quatre punts cardinals, articulada al voltant d’un claustre interior. La disposició s’adapta a una inclinació envers el sud-oest, de manera que les crugies nord i est són més amples que les situades al sud i a l’oest.

El desnivell del solar va permetre incorporar un espai subterrani a la cantonada sud-est. L’accés principal es troba a la façana est, mitjançant una escala situada a l’eix del claustre, que actua com a centre organitzador de l’edifici. La distribució interior també respon a les necessitats de l’activitat docent. Les crugies més amples acullen els tallers, mentre que les més estretes es destinen a les aules i a les oficines. A les ales nord i est s’afegeix una planta superior, coronada per una torre situada en una cantonada. Aquest espai, concebut inicialment per a la pintura mural, acull actualment la biblioteca.

L’interès per l’edifici també va arribar a l’àmbit de la investigació. L’obra va ser objecte d’estudi en el marc del projecte d’investigació de la beca Lilly Reich per a la igualtat en l’arquitectura, impulsada per la Fundació Mies van der Rohe. La investigació va abordar l’obra d’Anna Bofill des d’una perspectiva feminista, amb l’objectiu de contribuir a visibilitzar les aportacions de les dones a l’arquitectura.

La jornada, celebrada dilluns de la setmana passada, dia 26 d’octubre, en el marc dels actes pels 250 anys de l’Escola d’Art Ondara, va posar el focus en aquesta dimensió de l’edifici. Després de la inauguració de l’exposició dels plànols i del primers esbossos i idees originals del projecte a Verdú, Anna Bofill va participar en una taula redona a Tàrrega amb Estanislau Roca, catedràtic de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), i Ricard Roura, director de l’Escola Superior de Disseny i Arts Plàstiques de Catalunya, en la qual es van abordar el projecte arquitectònic, les seues motivacions i les circumstàncies que van fer que només es construís una part així com la trajectòria professional de Bofill. La jornada va servir per recuperar la memòria d’un projecte que aspirava a convertir-se en un espai de confluència de les arts i per reivindicar el valor d’un edifici que, malgrat haver quedat incomplet, és una peça destacada del patrimoni arquitectònic de Tàrrega.

Durant aquest curs 2026/2027, l’Escola d’Art Ondara de Tàrrega organitzarà diferents actes per commemorar el seu 250 aniversari. El centre educatiu té 287 estudiants, entre Batxillerat, Cicles Formatius i Escola Superior de Disseny i d’Arts Plàstiques de Catalunya (ESDAPC).