Al petit poble d’Altet, nucli agregat de Tàrrega, té el seu estudi el lutier Ramon Elias des de fa més de dos dècades. Elias va viatjar a Itàlia entre els anys 2000 i 2005 per formar-se en les tècniques centenàries d’una professió amb més de 500 anys d’història.

A diferència del ritme asfixiant de les grans ciutats, establir-se en l’entorn rural li brinda la tranquil·litat necessària per treballar amb atenció al detall. A Catalunya hi ha uns 18 lutiers amb titulació acadèmica i més de trenta autodidactes –a la província de Lleida són a penes 6 o 7–. Tanmateix, Elias, que defensa “la importància de passar per una escola”, encarna una combinació poc comuna: el rigor del mestre tradicional i la curiositat insaciable de l’inventor.

Està especialitzat en instruments de corda fregada –violí, viola, violoncel i contrabaix–, i realitza, bàsicament, treballs de reparació i de construcció. Tanmateix, la seua curiositat i el seu gust per la música tradicional l’han portat a explorar.

Entre les seues creacions destaca la viola de roda, un instrument d’origen medieval la melodia del qual es produeix mitjançant un teclat i una maneta que fa girar una roda per fregar les cordes. Després de deu anys d’evolució en el disseny, ha aconseguit un model propi, summament estable i de construcció simplificada, pensat per tenir un preu assequible i permetre que més gent pugui iniciar-s’hi.

De la seua faceta més experimental va nàixer també el ravelí, una adaptació del rebec medieval pensada per a la comoditat dels violinistes. Li va afegir quatre cordes principals, va allargar l’escala i va incorporar 12 cordes simpàtiques laterals que generen un efecte de reverberació acústica natural. Ambdós instruments han tingut un gran èxit.

Aquest esperit innovador l’ha portat també a col·laborar estretament amb Pep Massana des del 2018.

Junts han presentat en concert invents espectaculars, com un pedalier portàtil que permet al músic tocar alhora l’orgue, el violí i la viola de roda.

Malgrat treballar en un petit racó de la comarca de l’Urgell, l’empremta de l’art d’Elias no coneix fronteres. A través d’internet, xarxes socials i comunitats específiques de músics, les seues creacions i reparacions han arribat a ser conegudes en països com el Japó, Itàlia, Alemanya i França. Així mateix, compta amb una sòlida cartera de clients habituals en localitats com la Seu d’Urgell o Granollers.

Entre les seues tasques més freqüents es troba la posada a punt de violins i violoncels infantils. En un mercat inundat per instruments de fabricació industrial per 150 euros –que, si bé han democratitzat l’estudi de la música, solen arribar en pèssimes condicions per tocar–, Elias s’encarrega de reajustar-los perquè els nens puguin aprendre sense frustració.

El seu nom també va quedar gravat en el procés, quan va construir un curiós violí amb la forma del mapa de Catalunya. Va sonar en un emotiu acte des del balcó de la parròquia de la seua localitat durant el referèndum sobre la independència de Catalunya de l’1 d’octubre del 2017.

Per a Elias, la lutieria no és un ofici estàtic. A més d’artesà, és músic –toca en tres formacions diferents amb tres instruments diferents– i sap que la clau per mantenir-se actiu és la mobilitat. “He visitat moltes vegades el Museu de la Música de Barcelona, he assistit a fires, he impartit cursos... I tot per donar a conèixer els meus instruments i el meu treball”, explica.