Cuidar bé i estar a prop. Amb aquesta idea va nàixer La SempreViva, la cooperativa creada i amb seu a Bellpuig que ha convertit la qualitat i la proximitat en l’eix de la seua manera d’entendre les cures. En un sector encara marcat per la precarietat i la falta de reconeixement, el projecte reivindica una forma diferent d’atendre les persones: més humana, més pròxima i més digna.

L’origen d’aquesta entitat d’economia social i sense ànim de lucre cal situar-lo en una necessitat cada vegada més evident: l’envelliment de la població i l’augment de les situacions de dependència, especialment en entorns rurals on els serveis no sempre arriben amb facilitat.

Davant d’aquest escenari, l’ajuntament de Bellpuig, en el marc de la seua aposta per l’economia social i solidària, va impulsar la creació d’una cooperativa que donés resposta des del territori i per al territori.

Amb l’acompanyament de Ponent Coopera, el projecte va prendre forma de la mà de les seues tres sòcies fundadores: Maria Lluïsa Puig Rius, Núria Clavé Puig i Carme Junyent Revelles, i 17 socis col·laboradors. Al cap d’un temps es van afegir dos sòcies treballadores més: Noemí Alves Paiva i Elianni Despaigne Sánchez.

Des de l’inici, van apostar per un model allunyat de les lògiques mercantilistes, basat en l’horitzontalitat. Actualment, atén unes quaranta persones i compta amb set treballadores contractades més. La seua activitat s’estén actualment per l’Urgell, la Segarra, les Garrigues i el Segrià.

Però arribar al món rural no és fàcil. La dispersió, la falta de personal i els costos de desplaçament compliquen el servei. Tot i així, la cooperativa manté el compromís d’estar on se la necessita. La seua cartera de serveis reflecteix una mirada àmplia de les cures: des d’atenció sociosanitària a domicili i acompanyament a visites mèdiques, fins a estimulació cognitiva, suport a famílies, neteja de la llar, canguratge o reforç educatiu.

També impulsen tallers d’envelliment actiu –com els de Preixana, amb una quinzena de participants setmanals– i ofereixen atenció psicològica individual. “Cuidar no és només quan hi ha malaltia o dependència. És una cosa transversal, que ens acompanya des que naixem fins que morim”, subratllen.

Tanmateix, reconeixen que encara hi ha una falta de sensibilització social entorn del valor dels cuidats, sovint invisibilitzats i poc reconeguts. Això es tradueix en salaris ajustats, falta de professionals i condicions que no sempre reflecteixen la responsabilitat del treball.

Per això, La SempreViva insisteix en la necessitat de dignificar el sector. I ho fa començant per dins organitzant espais d’autocura, sessions per compartir experiències i treballar el benestar emocional. També intenta millorar la conciliació en un sector amb horaris fragmentats, adaptant els torns a les necessitats de les treballadores sempre que és possible.

El nom de La SempreViva no és casual. Fa referència a una planta medicinal del territori. Una metàfora clara de la seua essència: cuidar per viure i per sentir-se viu. Quatre anys després, el balanç és “molt positiu malgrat les dificultats”.

La cooperativa s’ha consolidat i ha teixit xarxa. El projecte creix i compta amb delegació a Cervera, la Sàlvia, i n’impulsa una altra a les Borges amb la prova pilot Cuidem les Borges juntament amb el grup de la Xarxa pel Dret a Cura.