El mestre marger Josep Maria Martí ha dirigit la formació especialitzada en pedra seca de Ciutadilla en el marc de les segones jornades dedicades a aquesta tècnica tradicional. És representant de la quarta generació d’una família dedicada a la construcció, natural del Pont d’Armentera i actualment resident entre la Fuliola i Valls. “El meu pare em va ensenyar la tècnica de la pedra seca perquè era un dels serveis que oferíem a l’empresa”, explica i remarca que “els últims cinc anys hi ha una demanda molt gran i una necessitat patrimonial molt bèstia a Ponent”.

Martí observa que la província de Lleida viu un corrent molt bonic de “sentiment de pertinença” vinculada al patrimoni de l’arquitectura popular, que la gent valora i desitja conservar: “La gent estima la terra que trepitja. Hi ha molt treball per fer, també perquè s’ha deixat caure molt de patrimoni. Però si tots poséssim cada dia una pedra, el marge no cauria o ja estaria aixecat.”

Martí cita exemples de persones i entitats implicades en aquesta recuperació: “A Lleida, a nivell de savis, tenim gent molt potent: Jordi Giribet a Tàrrega, Mateu Esquerda a Granyena de les Garrigues i associacions com els Amics de l’Arquitectura Popular. Si els escoltéssim més, el patrimoni i l’arquitectura tradicional estarien més protegits.”

Sostenir el país

Segons la seua opinió, la pedra seca “sosté el país”, especialment en zones com la Vall del Corb: “El que aguanta el terreny són els marges. En llocs on no s’hauria pogut conrear, els marges donen oportunitat perquè hi hagi agricultura, oliveres, ametllers... Si no es manté això, la massa agrícola es reduiria al mínim i tot seria un pedregar.”

Martí imparteix formacions “allà on m’ho demanen” i destaca el seu projecte de bandera, #RecuperemelMeüll, al Pallars Jussà, on ja han participat més de 200 persones en tres anys. “A Ciutadilla ja és el segon any que organitzem les jornades de pedra seca, i també estic preparant formacions a Castelló de Farfanya i Binèfar.

La gent que té inquietud o necessitat de recuperar un marge, s’apunta. Volen contribuir a recuperar els seus pobles: si el poble i la pedra seca van de la mà, són imparables”, assegura.

Quilòmetre zero

D’altra banda, Martí acaba compartint la seua convicció sobre la vigència d’aquesta tècnica ancestral. “La pedra seca és la tècnica constructiva més sostenible que existeix. Amb la pedra que et dona el terreny pots construir pedra sobre pedra i sense cap tipus d’argamassa. Més quilòmetre zero que això no hi ha res. Pots fer barraques, marges, qualsevol construcció si ho fas amb calma, amor i seguint la tècnica correcta –i agafant el material, a tot estirar, a mig quilòmetre de casa”, assenyala Martí.

Tècnica de l’impossible

Jordi Sanfeliu, un dels impulsors de les jornades, va destacar que “assagem la tècnica del que sembla impossible, però que no és tan impossible sinó que és fàcil i agraïda”.