La memòria conservada a l’Arxiu Comarcal de l’Urgell (ACUR), a Tàrrega, s’ha convertit un estiu més en matèria de creació artística dins de la novena edició de Transdocumentar, el programa de residències creatives que convida artistes a treballar amb l’arxiu com a font de reflexió, experimentació i producció contemporània. Durant diverses setmanes del mes de juliol passat, els quatre participants seleccionats aquest any –la xinesa Jin Xiaoyuan, els italians Barbara Matera i Alessandro Vitali i la lleidatana Núria Roselló– van poder accedir de forma directa als fons documentals del centre per desenvolupar els seus projectes, que es poden visitar a l’equipament fins al 13 de setembre.

Memòria compartida

Entre aquests figura Tàrrega Fórmula, de Jin Xiaoyuan. Ha treballat amb imatges de diferents persones i de diversos moments històrics, que ha recompost en una sola peça visual per generar una memòria compartida que no respongui a un ordre cronològic lineal, sinó a associacions, ecos i relacions entre imatges.

A més, a partir de negatius deteriorats i fotos històriques malmeses, ha reorganitzat els fragments com si fossin píxels pictòrics mitjançant l’algoritme Eigenface, generant nous rostres que no pertanyen a cap persona però que són construïts a partir de molts d’altres.

El treball de Barbara Matera, sota el títol A resonant glitch, parteix igualment de la idea d’arxiu com a espai de relació amb la comunitat, però ho fa des d’una dinàmica participativa. L’artista va proposar als veïns de Tàrrega un intercanvi simbòlic: una fotografia històrica de l’arxiu amb persones a canvi d’una paraula, un record o una anècdota associada a la imatge. A partir d’aquestes respostes, ha creat una instal·lació composta per fotografies impreses sobre un suport transparent, textos manuscrits i fragments de Manuel de Pedrolo, entrellaçant material visual i narratiu per donar forma a un mapa de records personals que, reunides, acaben construint una memòria col·lectiva.

Els altres dos projectes parteixen del fons fotogràfic històric de Miquel Martí Florensa. Alessandro Vitali, amb Arxiu Tàrrega, ha investigat retrats sobre vidre d’entre 1920 i 1940, moltes vegades deteriorats pel pas del temps, i ha intervingut aquestes imatges a partir dels buits i fragments que presentaven.

En lloc d’ocultar les empremtes del deteriorament, l’artista les ha convertit en part essencial de l’obra al completar els buits amb paisatges abstractes. Vitali planteja l’arxiu com un espai de transformació.

Fragilitat

Per la seua part, Núria Roselló presenta Reinterpretant el material fotogràfic de l’ACUR, un projecte centrat en plaques de vidre danyades o incompletes que l’artista amplia i reconstrueix mitjançant negatius digitals i tècniques fotoquímiques experimentals.

El seu treball s’endinsa en la fragilitat del suport fotogràfic i en la tensió entre preservació i desaparició. Lluny de considerar aquestes restes com a materials descartables, Roselló els converteix en l’origen de noves imatges i noves lectures, explorant la memòria des de la pèrdua, la reconstrucció i la transformació del que semblava irrecuperable.

Amb aquests quatre projectes de la residència Transdocumentar, l’ACUR torna a mostrar que un arxiu no és només un lloc per conservar documents, sinó també un espai des del qual tornar a mirar Tàrrega i la seua memòria des de l’art i la creació contemporània.

Les obres de Jin Xiaoyuan, Barbara Matera, Alessandro Vitali i Núria Roselló parteixen de materials molt concrets –fotografies, plaques de vidre, testimonis i fons històrics– per donar-los una segona vida i convertir-los en peces que parlen del passat, però també del present i de la relació de la ciutadania amb el seu patrimoni.