Una setmana després de l’estrena, Judith Colell es mostra molt satisfeta amb l’èxit de la seua nova pel·lícula, Frontera. Amb més de 25.000 espectadors, el film ja s’ha convertit en la cinta espanyola número u a la taquilla. “I és 100% lleidatana!”, va exclamar la directora, que va rodar la pel·lícula l’any passat en paratges naturals del Pallars Sobirà. “Em considero mig pallaresa”, va revelar ahir a SEGRE aquesta cineasta, nascuda a Sant Cugat del Vallès fa 57 anys i actual presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català.

En aquest sentit, Colell va recordar amb nostàlgia els estius que passava de nena a Sort amb els seus pares. “Soc una enamorada d’aquesta zona; quan hi vinc em dona pau i tranquil·litat”, va explicar. Per aquest motiu, es va sentir gairebé com a casa durant el rodatge, que va tenir lloc en escenaris de la Vall Ferrera (Àreu), la Vall d’Àssua (Seurí i Llessui), així com a la Vall d’Àneu i al port de la Bonaigua.

“Rodar en exterior al Pirineu a la tardor, amb el temps canviant, fred i pluja, sempre té dificultats, però la gent i molts figurants de la comarca van ser meravellosos”, va assegurar.

Com a mostra d’agraïment, la directora ha volgut retornar part d’aquest afecte promocionant personalment la pel·lícula. Avui participarà en un col·loqui a Tàrrega, acompanyada d’una de les protagonistes més joves de Frontera, Ainet Jounou, la petita d’Alcarràs. Demà tornarà a Sort per presentar el film, i diumenge serà a Tremp, on compartirà escenari amb un altre actor de la pel·lícula, Eduard Muntada, que “a més va exercir de coach lingüístic de pallarès”, va destacar Colell, “perquè no tot el català ha de ser el de Barcelona”.

Frontera, inspirada en fets reals, explica les vivències d’un grup de persones que, malgrat les amenaces, s’arrisquen per ajudar els refugiats que fugien dels nazis a començaments dels anys quaranta, ja en plena dictadura franquista. “Molta gent coneix l’exili de la Guerra Civil cap a França, però aquest episodi de persones que travessaven el Pirineu cap a Catalunya és menys conegut”, va comentar la directora sobre una pel·lícula amb la qual “he volgut traçar un diàleg entre aquella etapa tan fosca d’Europa i el present. Avui, més que mai, hi ha milions de persones que han de fugir de la guerra, de la gana i de les barbàries”.

La cinta ha rebut vuit nominacions als Premis Gaudí, tot i que no en la categoria de millor direcció. “Se’m resisteix el Gaudí, però encara em queden molts anys”, va afegir Colell entre rialles.