Jaume Ponsarnau va ampliar ahir el seu contracte al capdavant del Bilbao Basket fins al 2029, el que consolida un projecte que va arrancar al 2022 rellevant Àlex Mumbrú. El tècnic de Tàrrega, de 54 anys, ja s’ha convertit en una figura clau en la història del club biscaí, sent el segon entrenador amb més partits a la banqueta bilbaïna amb 189, només superat per Txus Vidorreta.

La seua trajectòria, tanmateix, transcendeix Bilbao. Ponsarnau és actualment el cinquè tècnic en actiu amb més partits a la Lliga ACB, amb 505, i el tretzè de tota la història. Ja suma 16 temporades a l’elit, repartides entre Manresa, Guipúscoa, València, Saragossa i el mateix Bilbao. “Fa vertigen mirar-lo en perspectiva”, reconeix, mentre subratlla que tot ha estat possible “gràcies a la confiança rebuda i al suport constant de la meua família”, mentre recorda que la seua carrera ha estat marcada per la necessitat d’adaptar-se i “gestionar pressupostos baixos sense perdre la competitivitat”, assenyala.

Els seus inicis ja queden molt lluny, a les files del CN Tàrrega a finals dels 90, on el seu únic objectiu “era que el màxim nombre de nens i nenes de la ciutat juguessin a bàsquet, no hi havia més ambició”, reconeix. No obstant, els seus èxits, amb quatre ascensos amb el sènior femení, que va portar a la Lliga Femenina 2, li van obrir les portes del Manresa, on va recalar el 2003.

Situa el punt d’inflexió de la seua carrera en l’ascens a l’ACB amb l’equip del Bages la temporada 2007-2008, després de substituir Óscar Quintana. Aquell assoliment li va obrir les portes del bàsquet professional, en una trajectòria que després l’ha portat a conquerir la Lliga com a ajudant de Pedro Martínez al València, la Eurocup com a primer entrenador txe i la FIBA Europe Cup amb el Bilbao la campanya passada, a més de sumar tres medalles amb la selecció espanyola, inclòs el bronze als Jocs de Rio de Janeiro 2016.

Amb la mirada posada en el present, amb el seu equip batallant per entrar en el play-off, també analitza la situació de l’Hiopos Lleida, convençut que “té arguments per salvar-se”, tot i que reconeix que “la problemàtica amb els bases se li ha notat, perquè al final un equip per créixer ho ha de fer amb els bases”. Sobre un possible futur retorn a Lleida, Ponsarnau no hi tanca la porta, malgrat que deixa clar que la seua prioritat és Bilbao. “Lleida sempre serà un club pel qual tindré una estima especial i, si es donés, seria una cosa molt bonica, però espero que sigui d’aquí a molts anys perquè el Gerard (Encuentra) continuï fent aquest treball tan bo que està fent i jo perquè a Bilbao em continuïn volent”, va concloure.