Inz Marek Ritcher, originari de Polònia i membre de les Brigades Internacionals durant la Guerra Civil, va ser declarat mort a Tàrrega l’abril del 1938. Tanmateix, aquest no va ser el seu final. Existeixen indicis que, després de la seua suposada mort, va participar en la resistència francesa contra els nazis, va ser enviat al seu país natal i va tornar a França, on consta que el 1945 residia a prop de París. L’historiador local Jaume Ramon Solé ha reconstruït la seua trajectòria a partir del certificat de defunció trobat al jutjat de pau a la capital de l’Urgell.

“Ritcher reapareix després en diversos registres”, explica Solé, que creu que la hipòtesi més plausible apunta a una estratègia deliberada per ocultar la seua identitat: en un context de persecució política i risc extrem, alguns brigadistes haurien simulat la seua mort intercanviant els seus documents amb els de combatents morts. Així desapareixien dels registres, per reaparèixer més tard sota una nova identitat o recuperant la seua en un entorn més segur.

Solé explica aquesta sorprenent història en un article titulat La falsa mort d’un brigadista polonès. Forma part d’un nou monogràfic sobre el pas de les Brigades Internacionals per Tàrrega el maig del 1938, en el marc del projecte (RE)VOLTES d’Òmnium Cultural. L’obra reuneix quatre articles que amplien el coneixement sobre aquest episodi de la Guerra Civil, fins ara molt vinculat a Mas de Colom, convertit en hospital militar.

Un dels textos, ja publicat a la revista URTX, és Quan la fotografia fa història. Posa el focus en la 15th International Brigade Photographic Unit, encarregada de documentar la guerra mitjançant reportatges gràfics. Gràcies a aquest arxiu, conservat a la biblioteca de la Universitat de Nova York, s’han identificat imatges inèdites de brigadistes a la ciutat, on es van quedar en reserva diverses setmanes. Aquestes fotografies han permès reconstruir episodis desconeguts, com l’enterrament del general nord-americà William Digges el 29 de maig del 1938 al nínxol 1.040 sense identificació del cementiri de Tàrrega.

El monogràfic inclou també l’article L’equip quirúrgic de la XV Brigada Internacional a Mas de Colom, amb Josep Jordana com a metge al capdavant de l’equip de l’hospital militar. El treball destaca grafitis i dibuixos de pacients a les parets de l’antic convent, testimonis de la seua transformació en hospital militar.

Entre les aportacions inèdites destaca L’enigma Digges, que segueix la investigació impulsada des dels Estats Units per localitzar possibles descendents del general. Sense familiars amb qui contrastar l’ADN obtingut després de l’exhumació, el cas continua obert. L’article recull pistes com registres de viatge, dades contradictòries sobre el seu origen –possiblement entre Cody i La Plata– i teories sobre la seua identitat, que apunten a una possible filiació no reconeguda en una plantació del sud dels EUA.

El monogràfic consolida la línia d’investigació iniciada per Solé que va donar lloc a la publicació Mas de Colom: un hospital militar del Front del Segre (1938-1939).