Més de 88 anys després de la seua mort durant la Guerra Civil, l’aviador republicà Benjamín Alcañiz va deixar de ser un nom sense família. Anglesola va viure dissabte un dels actes més emotius de recuperació de la memòria democràtica al rebre per primera vegada els familiars d’Alcañiz, enterrat al cementiri des del 1938.

Carmen Murado Alcañiz, neboda de l’aviador, acompanyada pel seu fill, Ángel Jábega, i els seus nets, van viatjar des de Granada i Madrid per conèixer el lloc on descansa el seu familiar. “No hem deixat mai de recordar-lo i hem vist que hi ha un poble que tampoc no el va oblidar.

Li va tornar aquest mateix afecte, el va cuidar i, després de gairebé 90 anys, ens queda la tranquil·litat de saber que mai no va estar sol”, va escriure Jábega, en un text que va llegir la seua filla Blanca mentre ell, un reconegut músic, interpretava al piano una peça al costat de la tomba del seu besoncle.

“Avui és un dia per recordar i donar les gràcies. Durant la meua infància la seua història sempre va ser present, amb un somriure ple d’afecte, però també amb la tristesa de no haver pogut acomiadar-lo”, va afegir.

La història de Benjamín Alcañiz és la de tantes famílies trencades per la guerra. El 24 de maig del 1938, el caçabombarder en el qual viatjava va ser tocat per un foc quan sobrevolava Balaguer. Ferit de mort, el pilot Francisco Palma va aconseguir fer un aterratge d’emergència a l’aeròdrom d’Anglesola, però Alcañiz va morir poc després.

Una família del poble, els Sardà-Rulló, va cedir gratuïtament un nínxol per donar-li sepultura. Des d’aleshores, la tomba no va quedar mai abandonada. Fins i tot durant la dictadura franquista, quan la làpida original, amb una estrella roja i la inscripció “Mort davant de l’enemic lluitant per la llibertat d’Espanya”, va ser ocultada sota una capa de ciment, veïns del municipi van preservar en silenci la seua memòria.

Dècades després, amb l’arribada de la democràcia, la làpida va tornar a sortir a la llum de la mà del paleta que s’ocupava dels treballs del cementiri. El president del Grup de Recerques de les Terres de Ponent (GRTP), MiquelTorres, va definir la jornada com “un dia d’esperança”. “Darrere de la desesperació de moltes persones que busquen els seus familiars i no els troben, després de massa anys de silenci i de falta de respostes, avui demostrem que encara és possible”, va assenyalar.

La localització de la família va ser possible gràcies a la investigació de l’historiador David Gesalí, que va permetre identificar-ne l’origen granadí i contactar amb els seus descendents. Una troballa que culmina anys de treball impulsat pel GRTP i l’Associació d’Aviadors de la República (ADAR). L’abril del 2022 ja es va retre un homenatge a l’aviador. A més, el GRTP i l’ajuntament impulsen un centre d’interpretació de l’aeròdrom a Cal Gassol.